| |
Si fos manca d’amor.
 dimecres 20/agost/2014 - 12:50  975  1
Si fos manca d’amor, aquesta sensació que sento i que m'envolta, si fos manca d’amor potser rai...
Si fos manca d’amor això que retinc dins i m’ofega, això que m’enfonsa en el no res, si fos...
Si fos i res més doncs rai!, si fos manca d’amor aquesta manca d’escalfor que ni amb milers de llars de foc m’escalfarien, si fos i és manca d’aquesta escalfor humana que m’és negat sense saber encara quin és el meu pecat. Si fos manca d’amor, el cor seria trepitjat després de fer-se miques impotent, si fos..., i aquesta estranya inquietud que em paralitza, que em fa desplegar les peces d’una en una sobre els llençols freds com si fossin no més que pergamins tacats amb la tinta d’aquest cor per tinter, batec difós, alentit fins aturar-se en el purgatori incomprensiu dels meus instints abandonats, un cop més.
Si fos manca d’amor res més em mancaria, si fos i què?, doncs tot ho canviaria fins i tot l’amor immens de l’univers; i això que em te aturat, aquesta onada que em puja i baixa constantment i impotent que m’abandona en la plena i bogeria insatisfeta, i res més, ni més ni menys, i què més podria més que dir que no hagi dit, que més i nogensmenys...
Tant de bo i només fos manca d’amor, tant de bo, més això que em dol ho sento en tots els porus del meu cos, en les més diminutes parts de pell sostreta per l’oblit. D’un oblit ignorat i pacient, d’un estat inconfessable com patent de tota vergonya amagada i reprimida en els instints que xisclen dins, ben endins, i només silenci i cap soroll. Bogeria tancada dins del cos d’un cor sencer però desfet.
I...; i tant de bo, només, fos manca d’amor.
|
Contactes
Registra´t
