Vos diria que mai m'han agradat els tatus però sóc amant de la llibertat.
Tanmateix no m'agraden i no arriven a ferir-me perquè crec en les persones.
Almenys en moltes persones encara.
Els tatus els assimile com qui s'acostuma a veure coses que no li agraden.
Com qui camina per un paÃs venut i trencat sense quasi esperança.
Els tatus no m'ofenen però no em deleiten:Els trobe buits de contingut ,una
protesta inútil ,una ideologia buida i sorda.
Els veig com una visió incompleta ,un sentir vague de llibertat bruta i difuminada.
Inclús en una dona m'atreviria a veure una fèmina que ha deixat de ser
princesa.Un desequilibri entre amor i sexe.
No m'agraden els tatus ,i punt.
jo porto tres tattos i son part de la meva vida, es una autobiografia on cada cop que tatuo vaig deixant el record que no vull oblidar mai, ja que em fan memoria de les coses que han valgut la pena en la meva vida, quan sigui vell i arrugat si tinc fills i nets els desvelare els seus secrets i del perque...