| |
M'hauria tan i tan agradat...
 dissabte 16/agost/2014 - 08:15  1009  3
... i tant, que sí hagués sentit allò que mai podria ja sentir, si pogués ni per un petit racó sentir, sentir-te, dona inexistent, dona impossible, anhel dels meus utòpics anhels. Imaginada com a musa de fum.
I m'hauria tan i tan agradat fins i tot trencar-me el cor, rompre en un mar de llàgrimes que mai podrien ara sortir ni amb milers de cebes forçant dolors inexistents..., i, coi!, que mai podré mirar i perdrem en un ulls que em miren com jo els miro fent del moment l'eternitat penjada d'un fil de seda.
I m'hauria tan i tan agradat compondre versos i fer-te cançons que encetessin les ferides i deixessin cors estimbats i esquerdats, mentre les nostres ja inexistents mirades es perdessin sense cap més remor que uns batecs que en barreja fossin timbals allunyant batalles, deixant enrere focs i estrèpit de cossos desfets en comunió de reflexions impossibles...
I ai!, ai dona!, com ja mai podria sentir aquella sensació i aquell sentiment utòpic de la major felicitat que ens envolta en l'univers, i el teu i el meu... i ja veus si tot arriba a ser d'absurd, si sóc jo i només jo d'absurd..., en aquest dia núvol de frescor de tristesa que m'omple d'alegria aquestes planes i aquest pla encefalograma que no dona més senyals que el silenci que per tot senyal m'ets tu, m'ets tu, només tu... i t'has endut, com diu la cançó, tota l'aigua i de l'amor has fet mentida, tu vas condemnar-me... i més i més..., i no deixaria d'escriure, i no deixaria mai d'escriure't. I tan se val, tan se val no saber res més ni que res més tu sàpigues de mi, tan se val, dons seguiré escrivint, arrencant el meu vestit i escampant els seus trossos com escampo en aquest dissabte quasi plujós, a manca de llàgrimes, a manca de més desitjos, a manca de més sensacions, de més mancances que em manquen, ja sense tu, ja sense mi i només aquesta literatura que ja em supera...
Malgrat tot... m'hauria tan i tan agradat poder fer-ho, poder dedicar, poder dedicar-te amb els cos trencat i el cor mig estripat, aquesta cançó...
www.youtube.com
i desfer-me, arrencar com cataracta en un mar de llàgrimes eternes, les mateixes que ja no em deixaran més que ulls i el cor eixut.
|
Contactes
Registra´t
