| |
Egoisme. Gaudi de la vida
 diumenge 10/agost/2014 - 11:21  1883  1
Hola, no fa gaire vaig ensopegar amb en Max Stirner (1806) i el seu llibre: El único i su propiedad (1844), feia temps que jo indagava sobre l'individu i m'ha portat nous desafiaments. L'autor arriba fins al final de les conseqüències, amb una lògica aclaparadora i m'agradaria compartí amb vosaltres algunes de les seves idees (tal com les veig jo) explicades per mi.
Causa?!... Quina? La meva... o la dels altres?!
Hi ha moltíssimes causes a la vida per lluitar, per patir, per suar, per morir. Però realment són la causa d'un mateix (la meva causa)? Sacrificar-se per la causa dels altres, com ara bé: la causa de la religió, causa de l'Estat, del socialisme o d'altres causes polítiques. T'utilitzen, et consumeixen i no pas pel teu bé o pel teu benefici, com ens fan creure, sinó pel bé d'ells, per benefici d'ells. Que dir-ne de les causes nacionalistes ( todo por la patria!!) sigui espanyola, catalana o marciana. Per la causa de la família, del matrimoni, de la parella. Per la causa de l'Humanisme, de la humanitat, del pacifisme, de la revolució, de la societat i si no participes, et fan sentir malament, sobretot qui "pringa", és a dir, el que hi creu: ideologies, dogmes, normes morals, bé, malament, justícia... anima, esperit, fantasmes... Deu, Elvis i la mare que em va pari...
Sigues egoista!!
Max Stirner proposa desfer-se de tanta Hipocresia. Sigues egoista!! - ens explica -, sense hipocresies, lluita per a la teva causa, fes ansi la teva voluntat. Un exemple podria ser el següent: si la teva causa és ajudar als altres, fes-ho!!, però sense hipocresia, en el fons ho fas per a tu, per sentir-ta bé, perquè et fa sentir bé que els altres se sentin bé - he posat un exemple força paradoxal, mes que res per espantar certs significats pejoratius sobre la paraula egoista-.
Únic.
Perquè tots i cadascu de nosaltres som únics, i que no et fessin creure el contrari... L'idea <Home> (<Dona>) en la qual ens posen dins amb els seus atributs... i si no pots o no vols encaixari en aquesta idea d'Home, Home "natural" - diuen alguns -, Home de Déu - diuen uns altres -, d'honor, civic, humà, etc. I si no vols o no pots... ets un monstre. Quant de fet, els monstres són ells, els antinaturals són ells. Ens insulten i ens ataquen amb la seva idea del que sa de ser, ens tracten de bruts, de "bàrbars" d'"animals", de ganduls, de ximples, de lletjos, paranoics, estranys, desviats, culpables, insensats, inconscients i més... i més... i més... Doncs no!!, cadascú de nosaltres és únic, diferent, especial i -m'atreviria a dir- perfecta tal com és.
La teva Propietat
La propietat d'un és, tot allò pel qual tingui la força per apropiar-se. Com aquestes idees d'en Max Stirner, ara són meves, me las he apropiat jo, les tinc jo i també poden ser teves, per què vols, perquè pots, les agafes i en fas el que vulguis d'elles. Veus, ja són les teves.
Unió entre egoistes.
Lliure unió entre egoistes i de mateixa manera separar-se -no hi tinc gaire a dir i molt a rumiar-.
Més...
No hi ha res prohibit i si ho prohibeixen, és per què els hi convé, per a la seva causa... No hi ha normes, i si les posen, és per protegir-se de tu, per a la seva causa... Tu mateix t'has de donar el permís.
Tot comentari serà molt apreciat, gràcies
|
Contactes
Registra´t
