De petit una mestra li deia a la mare que em sortia fum del cap.Era un nen patidor i aplicat.Un infant escandalosament esforçat.
Així i tot no em lliurava pas d'alguna ''nyespla'' o de resar tot arrivant a l'escola per puder suportar el martiri i la pressió de l'ambient violent que es respirave.
Una vegada m'estirà un mestre les patilles i es féu evident un repeló que crec que ha influit seriosament en la calvície actual.
Tot allò m'ha causat remolins interns i pensaments vitals ;sentirs intensos i rius interiors que s'en surten de mare.
Volcans que esclaten amb la força dels diables que sempre he volgut treure i mai m'he atrevit.
Passions reprimides per misses d'infant ;per pecats impresos amb tinta invisible que et treus de sobre multiplicats per deu.
Ara és el moment de viure arrossegant com un uracà tot allò que s'opose als anhels passionals que renéixen de les cendres de l'oblit.
El cap eixut ,el cor accelerat ;la ment buida però la pell blasmant mentre imagino el cel aquí baix.L'altre encara està per errivar.
-Ignorant qui perda el temps esperant:D'ell serà el regne dels resignats.
-Benhaurat qui sigui capaç d'esclatar en els set pecats capitals.