Si estic sol no és la meva voluntat.Es el destí atzaros que m'ha volgut atrapar entre les mans.Però tampoc ha estat la meva negació perquè ho he acceptat de bon grat.
Ara els fills son grans i ella m'ha deixat però al temps que creix tanta soledat ho fa també el meu temps:L'or més preuat que hagi conegut.
I ho dic amb complaença ,sense ràbia ni rancúnia.De fet mai no he fet res per mereixer la soledat.Acàs ser un mal amant.
Tinc temps per jugar als escacs i repassar la meva preuada col.lecció d'herbàcies premsades en paper de diari.
Al sostre del menjador viu una aranya amb unes potes fines i llarguíssimes.
Es una aranya casolana de les que ja ens acompanyaven a les cavernes entre els primers anhels artístics.Les primeres simbiosis humanes.
L'escombra quieta :No voldria fer malbé la meva amiga.
Ella s'ha obert pas entre les ombres que habiten l'estança.
Fila i fila com gran depredadora ;jo,si escau,li reballo una mosca.
Enteranyina i em mira amb els seus ulls.Jo desenteranyino la meva vida.
Inclús em té un afecte que no pot barrar la cadena genètica:Son massa anys caminant junts amb nosaltres.
Ella lluita i estima;jo observo i aprenc de la depredadora i la víctima.
que la soledat et sigui solitud complaent i en voluntat, s'ha de saber viure la solitud, gaudir-la.
Tot i que tampoc ets del tot sol i vius en un petit món kafkià i metamòrfic...
Salut!
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't