Vilmaaa |
Ca la tia Cinta
Tuesday, August 5th 2014, 11:10 AM
Ja em diràs si m'equivoco, però crec reconèixer en el teu relat a la tia Cinta d'un poble del Matarranya. Una dona peculiar, d'aquelles d'abans que dèiem de braç arremangat, i la seva fonda de llits enormes, alts que grinyolaven força i amb matalassos bonyeguts; res important, per què la comoditat no figurava llavors com premissa principal. La senyora, vídua, amabilíssima, feia amics més que clients, encara que de vegades et rondinava si s'enterava que no érem casats les parelletes que hi anàvem, però ens preparava uns àpats opípars, contundents i fonamentats per apaivagar tant desgast, deia!, i que ens vigilava fins que no fèiem net; quan ja creiem que ens podíem aixecar de la cadira, ens sorprenia amb pastissets, ametllats i ratafia.
Dolços records de la meva joventut, que tu has invocat.
Gràcies.
|