Després de llargs mesos de sequera
massa pluges m'han caigut del cel
fins a negar-me...
tant, que quasi bé m'ofego.
Però com la terra esquarterada...
l'aigua se m'ha escolat entre les escletxes
sense quasi bé mullar-me
i no m'ha passat la set.
La set... d'enamorar i enamorar-me
la set de compartir el cos, l'ésser, l'ànima
la set d'il•lusionar i il•lusionar-me...
La set de viure intensament l'Amor
en totes les seves dimensions.
Però no perdo l'esperança
i no m'entristeix l'espera
ni sento cap mancança
que ja fa temps
m'estimo massa
aquesta terra...
de vegades seca
de vegades aspra
malgrat la sé humida, verda... amable.