| |
Cartes al meu gat, 21 d'octubre 2.007
 diumenge 21/octubre/2007 - 02:02  519  1
Estimat Zelig,
realment, m’agradaria viure com tu, menjar, llepar-me, rascar-me, mandrejar i dormir, dormir i dormir i dormir, i de tant en tant, deixondir una mica els músculs i fer dolenteries. I, a més, fer-ho tot amb aquella elegància que fa tan bonic de contemplar, que sembla que en tot el que feu, fins i tot en el meravellós ritual de la sorra, us mouen propòsits místics desconeguts. Potser algú podria dir que es tracta d’una vida avorrida, però crec que els gats esteu a una altra fase, a la fase: “Tot esforç és inútil, pren-t’ho amb calma”, aquella fase a la que alguns grans savis i/o grans mandrosos només arriben després d’anys i panys de meditació i de desencant envers el món terrenal., el món de moure’s en un sentit o un altre, com si realment hi hagués algun lloc on anar.
Però de moment, encara sóc humà, i no gaire savi, i, com de vegades no en tinc prou amb la mandra, que, però, per fortuna o per desgràcia, això sí, sempre en tinc molta, de vegades, com deia, necessito fer coses, coses inútils això sí, com totes les coses, com ara aquestes cartes que t’escric i que mai podràs llegir. Les llegiran els companys del xat.cat (bé, alguns), i algun potser me’n faci algun comentari, i coses així, en fi... M’imagino un món com aquest del xat.cat on els gats poguéssiu entrar per fer amics, i conèixer gatetes, i fer broma, i compartir bestieses vàries, i..., no, no, realment no m’ho imagino. Els gats crec que no les faríeu mai coses com aquestes. A més, els gats sou uns solitaris. Esclar que jo també, sóc un solitari, suposo que si no fos un solitari, no entraria a pàgines com aquesta. No només entren solitaris a aquestes pàgines, però una de les subespècies humanes que acostumen a relacionar-se d’aquesta manera, al món del xat i derivats, amb molta gent alhora, que no saps qui són, i que, la majoria d’ells, no els arribaràs mai a conèixer, són, precisament, els solitaris. Paradoxes de la vida humana que mai entendràs, potser per fortuna, gat.
I, per acabar, un mini-conte:
Hi havia una vegada un gat que es va convertir en un home, i es va apuntar a un club d’alcohòlics anònims, tot i que no havia begut mai.
Conclusió: cap ni una. Faltaria més...
Miau, miau, miau... i fins la propera, gat.
|
Contactes
Registra´t
