|
Tabús, encara avui.
dissabte 26/juliol/2014 - 06:15 904 1
No sé com se m’ha passat pel cap que encara avui les persones generalment estem ben carregats de punyetes, col·loquialment parlant, i dit més pròpiament estem massa dominats per tabús que, crec jo, haurien d’haver passat ja a la història.
Em refereixo al tracte de temes com són el sexe i tot el que l’envolta, a la mort i al suïcidi, en alguns casos semblen matèries vetades al debat obert o en privat i d’estendre’ls en tot la seva extensió, valgui la redundància, i cruesa.
El sexe, em refereixo evidentment a la pràctica de tota activitat relacionada amb la sexualitat home versus dona i viceversa o dona versus dona i home versus home i un/una amb sí mateix/a i... altres. Doncs com tots sabem acostuma a omplir tots els àmbits públics i privats i tots els medis audiovisuals, tot i que em temo que contradictòriament ens costa massa debatre i mantenir converses franques i naturals en els espais més íntims i propers que són els de la parella amb qui es conviu de manera més íntima; la manca de comunicació, com en altres temes, fa molt de mal, el tabú de segons què diem i de quina manera, i allò de no voler donar una imatge distorsionada de la nostra pròpia imatge externa i coneguda, i no voler semblar més “grollers” del que caldria; incomunicació i pors retingudes i reprimides. Diferent possiblement a desinhibició mostrada entre amics amb amics i amigues amb amigues podent arribar a ser total o gairebé i l’autocontrol obeeix només als propis tarannàs. En resum, el tabú en els àmbits sexuals encara ens sumeix en un món de quasi tenebres on ens caldria més transparències; vet aquí els fracassos tan habituals en les vides en parella i, en conseqüència, la tendència a promiscuïtats i poligàmies del tot lògiques i naturals.
Altres tabús, com deia, la mort i el suïcidi tan naturals i habituals i encara reservats a gairebé l’ocultisme , abonat a pors i prejudicis varis. Seria del tot convenient posar-ho més sobre la taula i tan en privat com en públic ser-ne tractats com es mereixen, absents de tabús ni manies, preparant-nos amb senzillesa i naturalitat a l’inevitable. Un pas més i parts de la pròpies i alienes vides, sexe, suïcidi i mort.
|