| |
A la vora de la mar.
 dijous 24/juliol/2014 - 06:40  940  0
A la vora de la mar,
on trencaren les onades,
es sentia el trepitjar,
en la sorra unes passes.
Ben agafats de les mans
la parella es passejava,
donzella de les d’abans,
el jove se la mirava.
I en els seus ulls es perdut,
lluna plena els contemplava,
somniava en silenci mut
com fos seva i la besava.
A l’ombra d’un presseguer,
innocència que estremia
la d’aquell amor primer,
l’endemà i allà al migdia.
Estirats mirant el cel,
uns blancs núvols que passaven
observant aquell anhel
dels dos nois que enllà s’estaven.
Ella bruna i ell tot ros
com el sol l’enllumenava,
i en la semblança un esbós
d’una rialla pintava.
Foren eterns els instants
que passaren sota l’arbre,
no escoltaven aquells cants
dels ocells i ells eren marbre.
No es digueren mai no res,
només respir i mirades,
fins que una nit i un bes
retornava veus parlades.
Sords i muts de sempre infants,
descobriren que parlaven,
i es sentien cors volants,
l’estimar que conjugaven.
A la vora de la mar,
en les noves passejades,
ja sentien el trepitjar,
l’amor ple i les onades.
xikket
|
Contactes
Registra´t
