|
I TU AMB QUI VAS AMB ELS JUEUS O AMB ELS ÀRABS?
dijous 24/juliol/2014 - 03:24 686 4
Tinc la sensació que aquesta és la guerra més llarga de tots els temps. Quan França i Alemanya no existien, quan ni tant sols existia Prússia, quan el que després seria ParÃs era un indret celta, els jueus i els à rabs ja se les tenien. L’antic testament en va ple de guerres entre els egipcis i els israelites amb sort dispar. Hi ha moments en que tots els israelites són presoners dels egipcis i hi ha moments en que els israelites els hi fan veure de tots colors al faraó i als seus.
Aquesta guerra ancestral, a més, té molt a veure amb nosaltres per dues vies diferents. Per la via dels jueus hem esdevingut cristians, tot i que tradicionalment la nostra manera de ser cristians ha estat ser antijueus. Recordar l’antisemitisme a Europa fa pensar en el Hitler de fa dos dies, però també ens fa pensar en l’expulsió dels jueus duta a terme pels Reis Catòlics. Situacions més o menys bèsties s’han anat repetint contra els jueus al llarg de la història d’Europa i suposo que molts europeus ara, a banda de veure en ells les nostres arrels espirituals, ens sentim culpables de la seva dissort.
Pel que fa als à rabs la situació és una altra. Molts països europeus – com Catalunya – es van fer a la reconquesta, és a dir, lluitant contra els à rabs. Els à rabs no només eren els infidels que adoraven Alà a través de Mahoma, sinó que, a més, eren els que ens van conquerir. I en el món contemporani els à rabs representen dues coses que no ens agraden: d’una banda la gran amenaça al món occidental un cop vençut el comunisme (l’atemptat de les torres bessones és el paradigma d’això) i les classes més pobres d’immigrans a casa nostra.
En aquest marc hem de decidir si som dels jueus o si som dels à rabs. Els jueus són vÃctimes ancestrals, han aconseguit un estat exemplar i són aliats d’Occident. Els à rabs són enemics ancentral, viuen en estats medievals i tenen petroli.
Enfront la riquesa medieval dels à rabs els jueus tenen la tècnica occidental. Per molt rics que siguin els à rabs són països subdesenvolupats a tots els nivells, mentre que Israel és un paÃs desenvolupadÃssim. Per això, i perquè té el recolçament dels USA, les guerres darrerament les guanya Israel. El seu exèrcit és molt més poderós que l’à rab, simplement. I a diferència del que li va passar als USA, mai no està a l’inòpia, sinó en estat d’alerta permanent.
El fet de ser més fort fa que l’exèrcit jueu abusi i que no només sigui utilitzat per defensar-se, sinó per atacar més enllà de les disposicions de l’ONU que van originar la creació del seu estat. Ells ho defensen explicant que, com que els à rabs no els accepten i practiquen un terrorisme permanent, ells necessiten expandir-se de manera que el seu nucli estigui més o menys segur. I llavors massacres com la de Gaza d’aquests dies amb més de 600 morts commouen el món. I la gent es lamenta i acusa els israelians de ser els dolents però tampoc no diuen que els à rabs siguin els bons.
Crec que la postura que prenem respecte d’aquest conflicte, en general, és molt infantil. Hom pren partit com aquell que es del Barça o de l’Espanyol i això fa que sigui acrÃtic amb un dels dos bà ndols. Els uns ho fan tot bé i els altres ho fan tot malament. I ja està .
Tal com jo ho veig els dos bà ndols ho estan fent fatal i la seva manca de generositat o directament el seu odi fa anys i panys que és una nafra trà gica d’aquest món. No entenc el perquè en comptes de prendre partit per les oligarquies dels uns o dels altres – en definitiva el que fem és això – perquè no diem que les dues són nefastes i pressionem per a que hi hagi un acord que faci possible la pau en aquella zona del món. Potser ja va tocant, no?
|
|
|