| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
Pensament profund nº 3
 diumenge 20/juliol/2014 - 04:19  1314  6
Aquesta tarda estava fent un café amb una amiga, molt més llesta que jo, que sempre fa que m'hagi d'exprèmer les neurones per estar mínimament a l'alçada i no dir tonteries. La majoria de vegades no ho aconsegueixo. Avui, però, portant tot això a l'extrem, ha fet que em quedés sense paraules. En un silenci tens mentre reflexionava el que m'acabava de dir.
Així, sense haver-ho pensat massa previament, li ha sortit de dins:
-(...) és que hauríem de començar a pensar més amb el cor i sentir més amb el cervell...
Anava a contestar de seguida (perquè no seré molt llest però a replicar no em guanya ningú) quan m'he adonat del que ha dit i m'he tallat. Pensar més amb el cor... sentir amb el cervell... què coi s'empatolla?
No sé com, la veritat, però al final hem continuat la conversa fins fa una estona que l'he acompanyada al metro. La resta de la conversa normal, com sempre. Però jo no podia estar del tot atent perquè tenia una cosa que em rondava i m'ocupava un percentatge força alt de neurones. Pensar amb...
Avui dia, sabem científicament que tant els pensaments com els sentiments procedeixen del cervell, però hem acceptat que els segons (que no són més que un tipus de pensaments concrets) vénen del cor per diferenciar-los dels més pragmàtics. Tot i així, tots sabem de què parlem quan diem “el cor em diu que tal” o “Al meu cor, ai! quin ofec més estrany...” i també sabem que totes les sensacions físiques que poden ser conseqüència d'unes paraules, uns fets o el que sigui que se'ns escampa per la pell, no són més que ordres que el cervell ha donat.
Quan la meva amiga m'ha dit que calia pensar més amb el cor i sentir més amb el cervell... què recoi volia dir en realitat? Que hem de ser més racionals en els sentiments? Que hem de tenir un caràcter més romàntic en la practicitat? Com es fa això? És físicament possible?
Els sentiments són irracionals per definició. Igual que els pensaments són (o haurien de ser) de mètode empíric, i intentar canviar-ho és convertir-los en oxímorons.
Suposo que al final tampoc hi podem fer res, els sentiments no els decidim, son pensaments agrestos i independents. I els pensaments, en principi tampoc els decidim, són conseqüència del nostre raciocini. Si no ho triem de base, com hem de canviar-ho?
Tinc un amic que es volia fer un tatuatge. Carpe Diem. Havia passat per una sèrie de vicissituts a la vida que l'havien dut a pensar que el que ell volia era viure a l'estil Carpe Diem (tot i que sembla que visqui més Carpe Noctem, però això és una altra història...) Per a tenir-ho present es va fer el tatuatge al pit, però enlloc de sobre el cor, al costat dret. La seva teoria era la següent: la part dreta del cos se suposa que és la racional, la pràctica, la que fa fer el que toca quan toca fer-ho. La part esquerra és més passional, més agosarada, i el que ell volia era que la part dreta, la racional, assumís el paper de l'altre, però que l'esquerra continués sent més passional que la dreta. Bé, una tonteria tot plegat. El cas és que ell està convençut de que viu Carpe Diem de manera racional. Un oxímoron, també? No sé... el cas és que porto molta estona divagant sobre el tema per no saber treure'n l'entrellat.
Potser hi hauré de tornar a quedar i que m'ho expliqui... potser no hi he de quedar més perquè sempre marxo amb alguna cosa al cap que em destarota i (no sé com es diu en català) m'abotarga.
Sentir amb... pensar amb... bah, paparrutxes! O no?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
auriachm |
Pensaments confusos
Sunday, August 3rd 2014, 10:20 AM
Un bon procés de deslocalització :D. Enraonar fent metàfores demana respondre en paral·lel, sortint per la tangent també, no? Així com ara, " sí, però si tens el cor agre per la cremor de les males passades, val més que un pensament alat et faci una mica d'ombra fresca, no?"
De tota manera, això es pot dir després de rumiar-hi, perquè quan sents de sobte una reflexió com la de la teva amiga, val més agafar la copa que tinguis al davant, amorrar-t'hi de ple i caparra per caparra, trobar un plaer momentani en el coma etílic.
Esperarem el quart pensament profund, però no gaire eh?, no fos cas que ens ofeguéssim.
Ben escrit!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
