|
ESTIMA'T I VIU!
dimecres 16/juliol/2014 - 09:40 1004 3
Per sobre de tot; i volia escriure i escriure't, i no renunciaré mai a fer-ho doncs és quan escric que el cor batega.
No cerquis estimar ni res ni ningú, no si molt abans no t'estimes tu de dalt a baix, sense complexos ni manies, doncs ets tu i sols tu el què importa, res en absolut és més important que tu, ja que de tu depèn tot; siguis tu doncs i, per ser-ho, estima't i viu!
Llavors podràs estimar i t'estimaran com tu i només tu en saps d'estimar, perquè ja t'estimaràs i no et caldrà que ningú demostri o vulgui fer veure que t'estima. Molt complex però molt simple i senzill alhora.
Amb senzillesa et dic, doncs sóc fill dels errors i els errors em fan caminar.
Qui no comet errors en la seva vida, qui no? Jo en sóc especialista i especial en cometre i ensopegar no dos ni tres si no molts cops en les mateixes pedres del camí; és clar que, prop del mig segle, aprenem a base d'hòsties, i no consagrades precisament.
Quan cerquem estimar en base a que ens estimin no sabem estimar de debò, dons l'estima del nostre amor propi el cerquem en tercers; quan basem l'estimar en l'exclusivitat del tenir i posseir doncs confonem ser en pau amb el món i l'univers interior amb estar en guerra permanent amb els nostres propis egos; quan no tenen sentit ni gelosies ni desconfiances és quan ens estimem, estimem i som estimats, sent nosaltres mateixos i no uns éssers aliens i estranys.
Sense més et diré, i disculpa l'atreviment, estima't i viu, amb amor de debò, amb majúscules i sense esquerdes, sense que els instints més primaris ofeguin la raó, la teva raó que és la què compta i no cap altra.
I vull, no em beguis com glop fresc i constant dons no sóc jo la teva ni cap beguda energètica ni isotònica que et pugui calmar cap set, si no que beguis del teu propi enteniment que no cal del meu i limitat. I, sé, que el beuràs a glopets i que ho veuràs potser amb les meves pròpies ulleres per un fugaç instant, doncs ja és prou quan a força d'ensopegar i ensopegar tot begut l'enteniment...
Només, tan sols, dues paraules i dos consells (que no sóc jo d'aconsellar, pobre de mi); "Estima't i viu!"
|
|
|