| |
Mai podré estimar.
 divendres 11/juliol/2014 - 05:56  1122  4
Mai.
He arribat a la conclusió, sí, de que ja mai podré estimar; ja mai com jo voldria, com havia somniat de sempre estimar. A cops penso que és senzillament incapacitat per estimar, que no en sé; a vegades dono per llençada la tovallola d'una vida desgastada, d'un temps perdut, d'un... no sé què que no sé ni com expressar amb paraules planes i entenedores.
De fet, us confesso, no sé si mai he estimat ni si he sabut estimar de debò, si fos així en seria ben conscient no?, però no, no en sóc prou conscient, no sé si allò que creia era estimar ho era o no; més tràgic, i perdoneu-me l'expressió, no sé si ara el que sento o puc sentir per les persones més properes, aquelles a qui per força he d'estimar, les estimo o no de debò. Doncs vet aquí el meu desfici, vet aquí per on les poques neurones que encara circulen pel meu cervell em fan dir i escriure aquesta mena de disbarats... vet aquí.
Si tot fos tan simple i senzill de reduir-ho a sexe i res més!, però és tan pobre ja el sexe, és tan poca cosa sigui com sigui..., si a aquestes alçades no sé si sé estimar, no sé si mai he estimat, no sé si mai estimaré, no sé si mai sabré si tinc la més mínima capacitat d'estimar..., de debò, i això i així ho sento...
Potser, segurament, m'hauria de sentir avergonyit; jo, que no em manca de res..., que molts voldrien només una mica del què tinc i disposo, teòricament és clar. Penso que dec ser un complet desagraït, un malparit, un... poseu l'adjectiu que més s'adigui amb algú com jo, egoista?, egocentrista?... i jo que sé. Segur que qualsevol adjectiu és prou adient per a descriure'm d'una manera més o menys fefaent.
No!!!, no vull semblar pessimista ni ser tràgic ni res per l'estil, potser poc a molt tots us heu sentit en algun moment així, encara que temporalment. Però saps!, sabeu!, sento que mai podré sentir el què mai he pogut sentir, potser cerqui impossibles utopies, doncs què hi farem, les utopies ens fan avançar, les impossibles utopies ens fan somniar sense més i sense res.
La vida passa, la vida ens passa, la vida em passa..., i no, no sé si mai podré estimar. I què és doncs estimar???
|
Contactes
Registra´t
