| |
Cabells daurats
 divendres 11/juliol/2014 - 05:48  662  0
Bo i passat el parvulari tindriem sis anys.Tots dos feiem mostres a un edifici vell i atrotinat.
Jo li esbosava un somriure i la tenia fascinada.Com si fos per ella l'idol dels dos sexes i l'enveja de l'altre.M'acaronava els cabells daurats.
De l'amistat casta en vaig traure profit i ,entre somnis d'infant ,la despullava i després la ficava a la caçola de ma mare per fregir-la bén daurada: Incipient erotisme de boca d'infants.
Per raons d'atzar vaig marxar i ,com dues fulles seques, ens vam separar per tornar a encontrar-nos ja d'adults.Em contà una història aterradora ,estrafolà ria i molt distant d'aquell ambient idÃl.lic dels primers anys:
-''Sóc tota alegria de joventut.Ni tan sols vint anys.Sento l'olor de falles ;els esclats de trons de bac.En un instant donat ha passat un home.El seu parar em recorda un nen misterios quan li acaronava els cabells daurats.
Em mira nÃtidament primer als ulls ;després de dalt a baix.Llegeix al cor de les dones com un llibre obert ;un romà ntic mesurat.Entre aldarulls l'he perdut de vista i també la colla d'amigues.
Sola com estic m'enfile pels carrers antics del barri del carme:Son les tres de la matinada i m'he de quedar a dormir al pis d'una amiga.
Note unes passes al darrere ,accelere i acceleren ;amaine i les passes auguren una realitat obtusa.No puc sospirar ni llanguir ;tinc una por paralitzant.
Em gire.Es un home jove ,bén plantat i impecablement vestit.Però res a veure amb la mirada captivadora i sincera de l'home d'abans.
Seu recolzat damunt d'un cotxe a dos metres meus.El meus ulls fits en el seu rostre ;la seua fesomia miserable i aterradora.
Toque desesperada al telefonet ;l'amiga no contesta.Torne a intentar-ho per segona i tercera vegada.
A la que s'obre la porta de la finca entre bruscament i empente desesperada ;ell ,bo i dret ,també empenta des de fora per alcançar-me i consumar la violació dins el portal.
L'Ãmpetu de la joventut i els anhels per viure fan canviar el meu destÃ.He pogut tancar la porta a temps i ,des de dins ,sento horror , feredat i abominació:Té la cara apegada al cristall.
Entre els bà tecs de cor més amargs mai viscuts puc escoltar al més miserable dels mortals: Solo queria fuego''
|
Contactes
Registra´t
