F.- Abraça'm aquesta nit.
M.- Amb qui parles?
F.- Importa realment això?
M.- Suposo que no, aquesta nit no...
F.- Aquesta nit els altaveus sospiren notes musicals que floten a la meva habitació, impregnant-la d'enyorança mentre l'eco d'una veu dolça i melòdica em recorda que dormiré sol. Avui el buit del meu llit es fa tan intens que no sé si queda lloc per a mi.
M.- Saps que no serà la última, oi?
F.- Ho sé... però què importa això ara? Només vull sentir l'escalfor d'un cos a prop meu, un alè que m'ofereixi un petó sense condicions, una mirada tendre que m'acaroni, un somriure que em porti dolços somnis... Aquesta nit vull sentir-me estimat.
M.- Pensava que no temies a la Soledat.
F.- Fa temps vaig deixar de tenir-li por... ara l'he acceptada i la meva necessitat de ser estimat ha desaparegut amb la por i s'ha convertit en un desig.
M.- Tard o d'hora company... tard o d'hora.
F.- I mentrestant...?
M.- Vine, deixa que t'abraci aquesta nit.
M'ha encantat el teu article, em sento tan propera a aquests sentiments que potser això fa que estigui tan sensible. Saps? de vegades ens toca acceptar coses, però, el valor d'una abraçada càlida no té preu.
Una besada.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't