| |
Abraçant amb les paraules.
 dimecres 9/juliol/2014 - 04:47  1035  3
Com utòpica presència que s’esmuny entre les ombres dels misteris, com sentir entre distàncies que unides en un fil insubornable de neguits sense palpar-nos, i escalfors que ens surt de dins, de ben endins.
Com petons profunds sentits sense llavis que mai s’uneixen en sonors desitjos satisfets, com tu i com jo en pensament lliure que volant entre terrats i sobre els núvols d’esperits tan insondables... és així en l’abraçada que embolcalla les paraules, és així el meu plaer i el meu lament alhora, destinats en comunicació escrita, és així com sento i sents el meu sentir insatisfet en l’aparença entre les lletres escampades...
Abraçant amb les paraules, amb petons de línies que mai volen dir ja prou i segueixen el seu sender sense senderi, abraçant...; i t’abraço amb quatre línies de paraules i uns escrits que ja són teus des d’ara i ja. Fent de pàgines escrites mica en mica part de vida d’aquest llibre incomplet. Com utòpica presència i intocable, inabastables somriures i mirades que només es poden escriure sense més, no em cal més, sols imaginar uns ulls que em llegeixen ben oberts i sentint l’escalfor de l’abraçada, que per distant i misteriosa no m’és freda la presència del teu cos per explorar entre els mils mots que mai et troben de debò.
I, i t’abracin les paraules, i les rebis a l’instant i es facin teves ja per sempre, i eternament t’acompanyin en el teu viatge al ves a saber on..., on paraules sempre abracin el teu cor.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
