Aquella nit de neu quedà la porta embarrancada i l'atzar deixava a tots dos sols a la casa.El noi estava encisat per la seua antiga serventa ;com si la intensitat en que ella el desitjava taladrara la ment del jove a mode telepà tic -l'amor ,estic segur que es transmet com les ones-,de manera que s'acostà d'esquenes a ella quan s'escalfava a vora del foc.
Ella es girà i dels seus ulls sortà una llà grima.Tot estava dit i tot quedava per fer.Eren els anys vint i aquella època no perdonava l'amor prohibit.
Els encreuats de la vida portaven a la dona Pauleta a dos camins:El d'una estança de luxe compartida amb un carranc vegestori la resta de la vida o el camà arriscat de la felicitat ,la passió i la bellesa.
L' atractiva dona no va dubtar en cap moment el que moltes no s'hagueren ni plantejat.