Què fa que després
de dos dies de companyia
ara em senti
potser més trista
potser més buida?
Què fa que després
de compartir l'alegria
del meu món d'acceptada soledat
tan bo i confortable com l'he construït
ara no m'ho sembli o potser... s'hagi esvaït?
És altra cop l'enyorança del que no tinc
aquesta ja estranya malenconia?
O només és aquest núvol plujós...
que em tapa el Sol i l'esperit?
En fi... demà... serà un altre dia!