| |
Bevent a xarrupades.
 dijous 26/juny/2014 - 10:53  1466  3
Com la set que crida a remullar la gola eixuta, com el desig infinit d'immediata necessitat de complaure un cos assedegat, sense un bri de nova vida. Perdut en el mareig de l'impuls no satisfet.
Sense brúixola ni mapes que m'orientin el camí, sense esma, però amb el delit d'omplir de vida aquest misteri; volent beure, bevent la vida si et puc beure a xarrupades.
Com la matinada buida de presència, com la solitud que un cop i un altre omple l'esperit de mil absències, com la negror de la nit trencada per la burla de la lluna que somriu, que sempre somriu, que eterna em somriu irònica i burleta i fuig a l'alba.
I sí, quan sembla que el moment és pausat, sense estrèpits de batecs; amb la calma de la brisa externa, recent i estrenat estiu; estiu que m'assedega, estiu que ens deixa escalfors no correspostos..., i, bevent, i bevent a xarrupades del teu cor llunyà i distant, del teu cor que vesa enyors; i bevent i bevent, i bevent del teu record.
youtu.be
|
| |
|
Contactes
Registra´t
