|
Amor, sexe i xats.
dimecres 25/juny/2014 - 11:43 856 0
Viure un món paral·lel, un univers virtual però gens irreal tot i la minsa realitat i exageració imperant.
Una vida diferent a la quotidiana?, un sortir de les rutines?, un univers de noves sensacions de forats negres i galàxies imaginatives?
Tot, més, molt més, fins i tot traspassar la fina línia vermella de les xarxes de bips imperceptibles i de fils daurats que ens omplen oceans i mars dispersos i diversos que ens envolten virtualment, fins trencar la llei prohibida del prohibit anonimat en llums i clars.
És senzill, massa i tot; l'experiència ho confirma, sentir un xat com món creat a imatge i semblança nostra, sentir amor, sentir, palpar i imaginar; ser-nos tot sexe, ser tot ideal, però llunyà, sense tocar i imaginant, sense amor i sense sexe compartit i sí sentit i compartint entre infinitud de bits i pits i cors, i batecs que no escoltem i sí sentim profundament, en seducció..., i com l'amor que ens esgarrifa, com fent l'amor sense tocar-se i..., i un petó, i una abraçada més que real.
És aquest món, amors i sexes, i sí molt més; no seré jo pas qui ho negui aquest de més; però és un xat i és amor i tots som sexe, sense fidelitats ni deures, ni obligacions, ni cadenes que més que les nostres dictades mentalment; dictadures del nostre conscient que oprimeixen el nostre inconscient, i oprimeixen amor i sexe i, maten vida que ens és present.
|