Oriol Munné, recita el poema XXXVIII de "La pell de brau" de Salvador Espriu, publicat el 1960. Sota l'al·legoria de Sepharad, que representa Espanya, és un plany de la guerra civil espanyola i de la manca de "ponts de diàleg" entre les diverses llengües i nacionalitats.
www.catradio.cat
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
en el seu contex històric La Pell de Brau. Jo crec que avui Espriu seria força més radical. Perquè, què vol dir ponts de diàleg? Que demanem permís per a veure si ens deixen votar? Avui crec que s'ha de demanar directament democràcia.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't