| |
De viatje per les tenebres, capitol X i final de sèrie.
 dilluns 16/juny/2014 - 08:04  1219  1
Com diuen normalment, tot el que puja, baixa. Però tot el que baixa, torna a pujar?
Francament estava acollonit, vaig baixar molt ben acompanyat, per una banda la companya de feina (que s'havia enrotllat amb un bomber de la genialitat que anava de sobrat i al final va ser només un foc d'encenalls i em va tocar aguantar-li la moral) i per l'altra banda, m'havia "lligat" al Xat Berra una pubilla acabada de divorciar i que em va fer un retrat robot digne d'una Kim Bassinger.Vaig caure, tot s'ha de dir.
Em va tocar ballar amb la més grassa, de Bassinger no en tenia res, vaja, només un bri, ja que es deia Joaquima, Kim per les amistats. Recordo que vaig dir-li que jo em deia Jou i clar, la primera promesa va ser un streep darrera una cortina d'aquelles que ara podeu imaginar si vau veure les nou setmanes i mitja. Tot prometia.
La trobada va ser del tot friki, haviem de ser quatre i anar a provar un local lliberal que hi havia a la Gran via, quasi a tocar de la plaça spain, i que intentava fer un xic la competència al llibert. Per a tal d'identificar-nos tots plegats, vam quedar al centre comercial, a l'entrada que "empalma" amb la sortida del metro.
Modus a tenir, no vaig recular ja que notava com si una mulassa em fotés una coça al cul i em fes acabar de pet als braços de la nova amiga Kim. Ella ja hi era, suposo que havia arribat no feia massa, semblava una geganta de qualsevol població del nostre país. Deuria fotre metre-noranta pel cap baix, i de pes, només puc dir que cada pit li rondava els vuit kilos. (Paraula d'Stone, que unes nits més tard, amb l'eufòria etil.lica d'un bon sopar, em vaig atrevir a demanar-li si mai se les havia pesat...).
Reconec que la Mulassa que m'empentava no va ser tal, sinó la companya de feina que es va voler venjar d'un dia que la vaig empènyer als braços d'un pobre avi que es feia passar per un jovinzell de cinquanta. Com diuen, la venjança, servida freda, sol ser molt millor. A més com que a la companya l'havien plantat amb una excusa poc ortodoxa, el bomber li va dir que estava apagant un foc descontrolat, la va fer posar de mala gaita, i com que tampoc es volia aprofitar de mi, em va llençar als braços de la Kim.
La tarda va ser apoteòsica, el local on anavem, tancat per reformes, la companya de feina que flipava amb les mirades i les indirectes que em tirava la Kim fins que van començar a fer apostes del que eren capaces de fer amb mi a peu de carrer. Jo que volia fugir i les cames no em responien, m'estaven posant massa calent imaginant-ho tot plegat i el meu instint animal m'anava dient que "Total, a la capital no et coneixerà ningú..." o sigui que vaig tancar els ulls i em vaig oferir a fer de conillet. (Quines coses te la vida, com dirien, un caçador caçat?, si eres un clavo del cielo te caen los martillos? o si eres martillo del cielo te caen los clavos???, Sip, company, com anava això?...).
En fi, com que un servidor és més de context i deixar que qui llegeixi faci servir les neurones, només us puc posar la mel a la boca de dir que em van carregar a dins d'un taxi i a dins mateix va començar el festival. La companya de feina va tenir sort, ja que el taxista va resultar ser un pubill paquistanès no gaire lletjot i que com vaig poder observar, anava carregat amb un fuet d'un pam i mig. El pajaru mentre veia com les dues mosses m'anaven despullant, engrapant i xuclant com si fos un musclu de roca, havia aprofitat per treure la seva eina a lluïr, la companya de feina quan ho va veure, es va convertir amb un sant-cristu, el cos atrapat entre els dos seients de davant i per poder-les haver totes dues (de cigales), s'havia posat amb els braços estirats i com diriem, en posició de creu, només podia engrapar-les i amb els dits índex i polze construïr una circumferència que l'anava fent lliscar amunt i avall cada vegada més frenèticament, mentre la Kim anava cridant "Ole, Ole".
El taxista, no se si massa avesat a aquestes situacions però desfamiliaritzat no s'hi veia, ens va conduïr gentilment cap a una zona d'aparcaments a mitja pujada de Montjuïc, direcció a Miramar.
La nostra sorpresa de profans, va ser majúscula. Estava plè de cotxes i gent que els envoltava, tant hi havia homes com dones, alguns amb les eines a punt de disparar i alguna de les dones mig despilotades.Reconec que m'havia de pessigar per creure'm despert, tot just havia començat a fosquejar i a allà hi havia més ambient que a la monumental una tarda de corrides.La companya flipava i la Kim que al final va confessar que ho havia manegat tot ella.
Ens vam afegir a la festa, si se n'hi pot dir així, ja que més aviat vam ser les preses d'aquesta penya famolenca de carn nova.La companya va triomfar, jo vaig fer el ridícul, no m'esperava tanta disbauxa i no m'hi sentia a gust, les coses com siguin, o sigui que vaig posar el fre de mà i em vaig dedicar a la contemplació. En canvi la companya es va convertir amb l'estrella de la festa, tant, que al final explicaré què m'ha passat amb tot aquet temps de silencis.
Quan vam muntar la trobada des del Xat, la Kim ja sabia que el local lliberal on haviem d'anar estava tancat per reformes. A més es veu que s'havia "matriculat" a un club de dogging que muntava trobades i per ser acceptats els nous membres, havien de dur preses noves i enganyades.
Val a dir que el jove taxista, era el còmplice i amant de la Kim i el que li marcava els reptes. Vaja, com si fos un joc de rol (potser ho son aquestes situacions).
La companya de feina, ha desaparegut darrera aquesta penya i un servidor, s'ha agafat un temps de reflexió i inoperativitat, ja que l'amiga Kim ha insistit massa per saber de mi i dur-me a llocs on jo no hauria de ser i francament, hom necessita una mica d'intimitat per poder treure en Làtex de cacera. O sigui que un cop apagat el foc i esvaït el fum, esperem retornar a la normalitat d'explicar les desventures d'un pobre servidor.
També he de dir que vaig conèixer una noia que es va trobar amb la mateixa situació de convidat de pedra, i vaja, vam anar a buscar uns claus i uns martells per passar l'estona i fins fa quatre dies que se'ns han acabat els claus ens ho hem passat de collons.
Salut i força al canut.
LàTeX
|
Contactes
Registra´t
