| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
JO VULL SER INVIOLABLE
 dimecres 11/juny/2014 - 03:49  610  3
Fa temps vaig tenir un cas com un cabà s. Un noi havia robat dos lloros. La magistrada va decretar presó provisional pel noi. L’Audiència la va ratificar. I finalment el Jutjat Penal el va condemnar a una pena de presó. Dos lloros, com tothom més o menys sap, no són dos gallines: les gallines solen ser blanques i els lloros solen ser verds.
La meva lògica com a jurista em diu que si un individu ha causat un mal que gira al voltant dels 3.000 € mereix la presó provisional – és a dir, estar a la presó sense haver estat jutjat – i la presó definitiva – és a dir, una vegada jutjat -, les persones que han causat un mal superior mereixen el mateix tracte i en proporció al mal que han causat.
Penso, per exemple, en el senyor Millet o en el senyor Oriol Pujol o en el senyor MandangarÃn o en qui sigui. El tracte jurÃdico-penal hauria de ser proporcional al mal causat. I en el cas de prohoms socials, a més del mal objectiu dels diners birlats, hi ha l’aprofitament d’un cà rrec públic amb finalitats delictives, cosa que en un paÃs civilitzat –i ja no et dic en un estat que s’anomena estat social i democrà tic de dret – hauria d’estar molt castigat.
Doncs vivim a un estat que les coses van a l’inrevés: dos lloros, presó provisional i presó definitiva; milions d’euros de robatori, ni presó provisional, ni presó definitiva (perquè en cas que hi hagi condemna resulta que després ve un indult per a que el pobre poderós torni a caseta com si res no hagués passat ).
Per si això no fos prou fastigós per injust, resulta que a l’estat espanyol hi ha 10.000 aforats. És a dir, 10.000 persones que poden delinquir sense que els hi passi res. I també resulta que, arran del cas d’en MandangarÃn, la conclusió a la que ha arribat el Ministre d’InjustÃcia és que tota la famÃlia real ha de ser aforada. No està malament la broma.
No sé. El fet que ara el rei abdiqui i que en comptes de parlar de la pensió que cobrarà – que segur que continuarà cobrant, pobret – es parli de mantenir-li la inviolabilitat fa tanta catipent corruptiva que fa venir vòmits als que ens dediquem a això de la justÃcia i no entenc perquè no en fa venir a la ciutadania en general.
En un estat social un indigent o un pobre que roba per a menjar o per a alimentar la seva famÃlia hauria de resultar inviolable perquè hi ha lÃnies vermelles de drets fonamentals que la societat no pot negar als individus: els aliments, l’habitatge, l’alimentació, l’educació, la seguretat etc.... Però aquà va tot plegat just al revés. Potser ens hauria de caure la cara de vergonya a banda de fer-nos-ho mirar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
