| |
La joventut i la mort.
 dimarts 10/juny/2014 - 04:13  572  0
Ja entrat en anys, no m'hagués detés a observar-lo, ni en faria esment ,si no fos per la gravetat de la veu ,el parlar acompassat i cerimonios exempt ja de vestigis d'humor.
Un humor que ha donat pas a una mena de por impregnada del declivi d'aquells que s'han vençut al degoteig de la pèrdua de la joventut.Perquè mai es tracta d'edat sinò de sentir-se capaç de rebre i donar.El que siga ;té igual.
Llavors esdevé un parar que informa d'una renúncia a l'erotisme.Com qui ,sense voler ,ha tirat la tovalla dels quefers mundans i aspira ,per defecte ,a un plà nol espiritual ,a una sala d'espera o simplement al no res.
Tot açò em recorda el dia que tocaren a la porta.Per l'espiell es veia la temuda mort amb la forca i el fes vestida d'un pany negre polsos.Tots sabien massa el motiu de la visita però ningú volia afrontar la veritat:En eixos moments som uns covards.
La xiqueta plorava darrere del sofà mentre la mort ,implacable i agosarada, l'estirava cap a l'abisme.Son pare li agafava els braços a la nena en un intent desesperat de desempallagar-se de la imminent desgrà cia.
Quan la mort toca la porta de ta casa ,el destà està marcat:Es la vall de llà grimes governada per les capritxoses ordenances del cel ;els estertors de la mort.
Demà tocarà un escrit alegre.Que no decaiga el xat.
|
Contactes
Registra´t
