|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Tet_
|
|
|
Abassegar
dijous 29/maig/2014 - 05:42 1314 3
Amb les mans clivellades,
acostumat al dolor,
un dolor quiet i seguit,
mig ajagut al frontis
mirava l'era và cua.
Més enllà , abans del puig,
el blat, amb les espigues
gronxant amb l'aire calent.
Li semblà sentir les veus
de les tiges implorant:
treu-nos aquest pes, sega!
Ja hem fet el que ens toca!
Es mirà els dits gruixuts
i els palmells clivellats,
engolit pel ritme lent,
indefugible i dur,
para l'orella, atent,
ni un alè, ni cap veu
l'encoratja ni anima.
Tot sol, ell i la terra,
ja és vell i està cansat.
És ara quan s'adona
que la terra l'ha enganyat:
no sóc jo qui abassega,
és ella qui em governa.
octavioms.blogspot.com
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|