|
ELS MENTIDERS D'AMOR
dilluns 21/juliol/2008 - 08:07 1296 1
Qui m'havia de dir que tot s'acaba, que jo primer seria la mentidera, i després l'enganyada, només per l'amor que sentia per tu. Em repetia cop rera cop q no tornaria a passar... Ara he perdut les ganes, la valentia per creure't; digues, et sents orgullós? Pensava que cada dia m'estimaves més, però ara, poc a poc com la boira, semblo no escoltar les teves paraules, sento que tot el que deies s'ha desfet dins el meu cap; digues, les voldràs recuperar? I m'oferies raons per estimar-te... ara que em voldràs oferir, ara que sé que em menteixes?
Vaig lluitar contra els meus principis per tu, vaig donar-t'ho tot, TOT, només per trobar la pau entre els teus braços, una pau que no em corresponia. Era quelcom que em feia pensar que estava més aprop de tu, però m'enganyava, altre cop a mi mateixa.
I el meu pobre cor? Com s'ho ha de fer per oblidar-te? Com viurà sense tu? Em tornaré boja, plena de desilusions i buits i mals, i no m'ho mereixo, t'adones? T'has quedat en silenci... i per això plora el meu cor. Què m'has de dir?
|