| |
Carta per tu...
 dilluns 21/juliol/2008 - 07:59  469  1
Fa mesos que t'espero asseguda al banc, i clar, ara, amb la calor, no sé si ho podré resistir més. No sé perquè encara no t'has atrevit a apropar-te i dir-me alguna cosa. És absurd seguir-nos buscant així. M'imagino que et fa por, a mi també me'n fa, imaginar sempre me'n fa, imaginar-te. No sé qui ets, ni on vas, ni on estàs. Però sé que l'única cosa que podré dir-te quan et conegui és que no ens serà fàcil estimar-nos, qui sap si ens serà difícil. Sé que et voldré abraçar eternament, voldré escorcollar-te els racons, llepar-te en nostàlgia i solitud, somriure't, i voler-te, tot, fins que se'ns acabi.
|
Contactes
Registra´t
