|
Careu
dijous 22/maig/2014 - 06:46 1312 0
-No té fred?
-Qui.
-L'home assegut a les escales.
-No sé quin home dius. No l'he vist
-Si, aquell home que hi havia a les escales, davant l'església.
-No m'hi he fixat.
-No portava abric. Segur que té fred.
-Va, Careu, anem que jo sà que tinc fred. No t'entretinguis.
Quin avorriment, no m'agrada gens anar a comprar roba. I menys a l'hivern. La mare em fa despullar per a emprovar-me-la i després ella i la dependenta em miren.
-Que guapo que està s, Déu meu!! Oi que sà que està guapo?
-I tan que sÃ, li escau molt i molt bé.
Elles dues parlen mentre em fan estrebades a la roba sense deixar de dir que estic guapÃssim.
-No et veus guapo? Et queden molt bé aquests pantalons...
-No m'agraden.
-Bah, no diguis ximpleries. Estàs molt guapo.
I em fan despullar sense deixar-me que tanqui la porta del provador mentre elles em miren com em trec i poso pantalons, i jerseis, i camises.. Es miren somrient i la senyora de la botiga diu que sóc un cel de nen.
-Que mono...
-Ja estem?
-Quasi.
-Vull marxar.
-Espera, ja quasi hem acabat.
-Estic cansat.
-Paciència, un moment que ja estem.
-Es que ja estic cansat d'emprovar-me coses.
-Que pesat, Careu. Ara marxem.
La senyora de la botiga agafa totes les peces que m'he emprovat i les pose en bosses. Una peça, una bossa. Portem moltes bosses.
-Mama...
-Què.
-Li comprem un abric al senyor de les escales?
-Si home. Com si fóssim rics...
-Té fred.
-No.
-Si que en té.
-Que no li comprem res. Segur que ja en té.
-I perquè no se'l posa si fa fred?
-Perquè vol fer llà stima.
-Perquè?
-Perquè la gent li doni diners.
-No en té de diners?
-No ho sé, fill. Potser és més ric que nosaltres.
-I perquè no es compra un abric?
-Perquè vol fer llà stima. Ja t'ho he dit.
-Si no li vols comprar l'abric, li podrÃem donar el del pare. El vell.
-No.
-Perquè no?
-Perquè el pare el necessita.
-Però si ell ja en té dos.
-Prou. Va anem. No tenies ganes de marxar?
Tothom porta un abric per a no tenir fred menys aquell home de l'església. Fa cara de tenir fred. Quan passem pel seu davant allarga la mà estesa. La mama m'agafa fort la meva i m'estira.
-Li donem diners? Dóna-li una mica de diners...
-No.
-Perquè? Tu en tens molts. Dóna-n'hi!
-No. Nosaltres també els necessitem.
-Nosaltres ja tenim abrics de sobra i ell no en té.
-Calla i anem! Va!
octavioms.blogspot.com
|