| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
A FAVOR DE RAIMON O RECONEIXEMENT I TOLERÀNCIA.
 dilluns 5/maig/2014 - 02:44  758  3
Quatre rius de sang,
terra polsosa i vella,
corral ple de baralles
entre els que es diuen germans,
és el que hem trobat.
M’emprenya moltíssim l’injustícia que alguns intolerants estan fent a Raimon, un home que ha dedicat tota la seva vida a cantar en català i que no s’ha deixat temptar per tots aquells que li demanaven que cantés en espanyol.
Es clar que jo parteixo d’una posició privilegiada. Raimon ha estat sempre proper primer al PSUC i ara a Iniciativa. És allò que abans en dèiem un eurocomunista, un marxista i un internacionalista. La meva admiració – molt profunda – sempre ha anat molt més enllà d’ideologies polítiques: jo sóc liberal, rousseaunià i europeista. Vull dir que no m’agradava perquè penséssim igual, sinó que m’agradava per raons estètiques i per raons ètiques però no per raons ideològiques. Fet i fet, una de les coses que sempre he agraït als recitals de Raimon – en contrast als recitals de Llach, per exemple – és que no ens deixés anar sermonets polítics.
Jo sóc d’aquells que marxava indignat quan en Llach acabava els seus recitals tocant Els Segadors. Em semblava – i em continua semblant – quelcom absolutament impropi. Un artista s’ha de guanyar la gent amb el seu art i no amb gestos populistes. Una de les coses que honoren Raimon és que de gestos populistes no n’ha fet mai.
I bé ara Raimon ha dit que ell no és independentista, que vol que es voti però que ell no ho te clar. I és que alguna vegada Raimon ha estat independentista? Jo recordo perfectament que, preguntat en aquest sentit a La Clave de Balbín, ja va dir que no ho era. I cada vegada que li han preguntat ha dit que no. Per què ara hauria de canviar?
Raimon no és independentista. Però em sembla evident que tampoc no és espanyolista. Tota la seva vida és una lluita a favor de la cultura catalana. Llavors, quin és el problema? Jo crec que és molt senzill: el problema és que el Raimon és un marxista convençut i, per tant, un internacionalista. Un internacionalista per definició no pot estar a favor de la disgregació dels estats sinó de la concentració dels estats. Jo crec que és així de fàcil i senzill. I de respectable, naturalment, per molt que nosaltres ho veiem diferent tot i ser marxistes o fins i tot molt diferent per no haver estat mai marxistes com és el meu cas.
El país no li podrà pagar mai a Raimon tota la feina que ha fet. Pel moments en que l’ha fet i per l’altíssima qualitat de la seva obra. Serà recordat com un dels nostres grans poetes. Les seves cançons es cantaran sempre. I són cançons que ens ensenyen a ser més lliures i més solidaris.
Per si això fos poc ens ha ensenyat a cantar Auziàs Marc i Salvador Espriu, a més d’altres poetes. Això reclama una admiració i un reconeixement sense peròs, sigui independentista, sigui unionista, sigui internacionalista o sigui marcianista.
La gent que ara li tira pedres em fa por. Són demòcrates o pensen que només es pot estimar i servir el país d’una manera? Com s’atreveixen a qüestionar la trajectòria d’un home sense el qual el país seria molt més pobre? Perquè la cosa està molt clara: Raimon té tot el dret del món a no ser independentista però no hi ha cap catalanista que en justícia no estigui en deute amb en Raimon. No només mereix respecte, mereix un agraïment impagable. Espero que no ho oblidem i que en siguem dignes. De Raimon i del país.
Per cert si Raimon llegeix això li faig dos precs: un, que musiqui “Lleixant a part l’estil dels trobadors...” d’Auzias Marc, que per a mi és el millor poema amorós mai escrit en català i que musiqui l’Estellés, que és el millor poeta català de la segona meitat del segle XX i és del seu país.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
