| |
La senda invisible continuació
 dijous 1/maig/2014 - 01:49  585  0
Passavem llargues hores al bar de l'estació.El café era delicios i les roses salades ens acompanyaven fins l'hora de sopar.
Jo sempre li pregava que es quedara a sopar però poques vegades ho feia.Aquell dissabte no parava de mirar-me fixament sense apartar els ulls de mi.Li brillaven tant que quasi semblaven llà grimes.
Uns ulls que em suplicaven de manera persistent alguna cosa que jo no era capaç d'entendre.Però no eren llà grimes sinò una mirada penetrant que em captivava i emporuguia.Vinga ,que em tirava de tos.Es la mirada amenaçadora que fan les dones quan es topen amb hòmens indecisos o covards:Dins o fora ;avant o enrere ;poal i corda o res.
Llavors em tornà a vindre al cap l'oncle AnÃbal menjant taronges tot el dia a la seua cabanya ,la seua peresa i indecisió en la vida.
Fou l'instant que ,vencent la timidesa,li vaig agafar les mans:Eren blanques amb ungles de nà car.Després em vaig atrevir a acaronar-li els cabells negres i abundants.
I tot seguit ,ja perdut entre la brillantor dels seus ulls ,la vaig besar apasionadament per primera vegada.
|
Contactes
Registra´t
