| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PERÃ’ TENEN ALGUNA COSA A CELEBRAR ELS TREBALLADORS?
 dijous 1/maig/2014 - 03:12  589  2
Quedi clar que jo no sóc ni obrer, ni obrerista. He estat educat en el marc de la classe menestral barcelonina i sóc un professional liberal d’idees liberals i republicanes. Els meus són la senyora Maria i el senyor Esteve, les classes mitjanes del paÃs, el que avui anomem autònoms.
Dit això, i precisament des d’una perspectiva liberal i republicana, veig amb molta preocupació com evoluciona la classe treballadora a casa nostra. I això és aixà perquè em considero un humanista i perquè em considero un patriota. Humanista vol dir que vull que totes les persones visquin dignament. Patriota també vol dir que tothom que visqui a Catalunya visqui no ja només dignament sinó el millor possible.
La pregunta que ens hem de fer és: en els darrers anys la classe treballadora catalana ha progressat o ha involucionat? La resposta em sembla evident: ha involucionat moltÃssim. Per una banda les retallades en serveis socials bà sics, per una altra banda la precarietat laboral, per una altra la rebaixa de sous, per una altra els desnonaments massius i, finalment, l’augment de la pobresa fins ultrapassar el 20% de la població ens dóna un diagnòstic francament desesperançador. És pot construir un paÃs que valgui la pena quan la població que aguanta la pirà mide viu en aquestes condicions?
Tothom viu d’aprop situacions d’emergència social i no una sinó moltes. I allò que més em sorprèn d’aquesta situació és que sembla com si la classe treballadora s’hagués aburgesat i estigués disposada a que la maltractin sense ni tant sols ensenyar les dents. No tinc clar quin és el paper que estan jugant els sindicats en aquest drama: de debò representen els interessos de la classe treballadora o més aviat tenen segrestada la classe treballadora per tal que no surti al carrer a exigir els seus drets?
Si la cosa continua com va ens veurem immersos en una situació revolucionà ria. Fet i fet, jo no acabo d’entendre que no l’estem vivint. Però hi haurà un dia que la gent voldrà tenir assegurat el pa, la llar, el mestre i el metge i que no es conformarà amb les bones paraules ni dels polÃtics ni dels seus lÃders. Perquè tindrà gana i passarà fred.
Jo no sóc revolucionari i precisament per això voldria que les classes dirigents veiessin amb clarividència aquesta situació i actuessin amb la suficient generositat i egoisme per a que la pau social fos possible. Però sembla que les classes dirigents s’han begut el pesquis i només pensen en l’acumulació infinita de capital. No anem bé.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
