| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
REAL MADRID 5 - BAYERN DE MUNIC 0
 dimecres 30/abril/2014 - 03:46  639  4
Diguem les coses pel seu nom: em vaig preparar un bon sopar i esperava veure un partit en el que el Bayern de Guardiola li fotès no sé quants gols al Madrid de Florentino. La veritat és que si el Madrid juga amb qualsevol equip, jo vull que guanyi qualsevol equip que no sigui el Madrid. Però, a més, des de jovenet, quan Beckenbauer era el millor lliure de la història, sempre he tingut simpatia pel Bayern.
El que va venir després ho va veure tothom: el Real Madrid li va fotre una pallissa al Bayern brutal. El Real Madrid jugava a un futbol sensacional, extraordinari, gal.là ctic. I el Bayern i Guardiola estaven totalment desconcertats. No tenien ni idea del que havÃem de fer per a parar el terrabastall de futbol que els hi queia a sobre.
Després del desconcert del primer gol de Sergio Ramos, es veien a venir dues coses: que el Real Madrid era molt superior al Bayern i que aquell seria un gran partit de futbol. I com que allò anava a ser un gran partit de futbol potser el més sensat era oblidar-me que el Madrid era el Madrid i fruir del matx.
El matx va ser un immens partit de futbol. Dels millors que he vist. El Madrid feia pensar en l’Ajax de Cruyff, en el Bayern de Beckenbauer, en el Barça de Messi (de quan Messi era Messi, vull dir). Va jugar tant bé que el Bayern semblava un equip de regional. La cara de Guardiola, la seva manca de reacció ho deien tot: no hi havia res a fer, era el combat d’una formiga amb un elefant. La formiga volia que allò s’acabés el més aviat possible i res més.
Quan el Barça de Guardiola feia grans partits – a l’estat espanyol i a Europa – era divertit veure Punto Pelota on els tertulians de la caverna li treien mèrits al Barça d’una manera ridÃcula i grotesca. Després de guanyar els partits, el Barça guanyava les tertúlies perquè els madridistes tornaven a fer el ridÃcul.
Aquà som d’una altra manera. Potser pequem d’un excés d’autocrÃtica, de no estar mai contents. No sé. Som aixÃ. En tot cas ahir, tot i que estava clar que gairebé tothom volia que guanyés el Bayern, tothom es va treure el barret davant del brillantÃssim joc del Madrid, que és el que ha de ser. Perquè futbol és futbol, com deia aquell.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
