|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
QUI PEGA PERE NAVARRO?
dimarts 29/abril/2014 - 03:13 1073 6
És una situació kafkiana. Ara mateix tot el paÃs està a la recerca de la dona que li va fotre un mastegot a Pere Navarro. Segons el masteguejat és una senyora de classe mitjana, d’edat mitjana i fanà tica. Suposo que quan diu fanà tica vol dir independentista, perquè sembla ser que els altres no són fanà tics. No entenc perquè en comptes de donar tantes dades generals en Pere Navarro no diu els noms i els cognoms de l’agressora, una agressora que tots els periodistes del paÃs busquen i no troben. I mira que Terrassa no és Nova York, però no la troben. I és estrany perquè Navarro assistia a una celebració familiar i és ex-alcalde de la vila, o sigui que sembla clar que la coneix.
La veritat és que els que recordem que fa temps Navarro va haver d’acomiadar a qui li portava el twiter personal – resulta que el twiter de Pere Navarro no el porta el Pere Navarro – perquè deia coses que no havia dit. I li va créixer el nas com al Pinotxo al Pere Navarro i li va tocar el rebre a un subaltern, cosa que suposo que deu ser molt progre. No volem dir amb això que en Navarro s’hagi inventat el clatellot fantasma, però sà que té la obligació jurÃdica i polÃtica de provar el que ha passat primer i, després, d’adonar-se’n que ja n’hi ha prou que ens faci culpables als independentistes d’uns fets que, en el cas que siguin certs, no en tenim cap responsabilitat. Perquè com algú li hauria d’explicar a en Pere Navarro donar un clatellot a algú és un acte personalÃssim i de cap manera es pot concloure que li ha donat tot un moviment.
Dit tot l’anterior, i a l’espera que el senyor Navarro aporti proves concretes que demostrin el que va passar, li vull dir que jo també em sento agredit. I molt. Em sento agredit quan ell presenta un programa on defensa el dret a decidir i a l’hora de la veritat s’hi gira de cul. Em sento agredit quan per part del seu partit se li nega als ciutadans de Catalunya a triar democrà ticament el seu futur. Em sento agredit quan els socialistes espanyols em parlen de reformar la constitució espanyola en un sentit federal quan és quelcom que podien haver fet quan tenien majoria absoluta i no van fer. Em sento agredit quan els socialistes al congrés dels diputats van transformat l’estatut de Maragall amb una caricatura, em sento agredit quan els socialistes expulsen o fan la vida impossible als vells militants que no combreguen amb les idees espanyolistes dels apoltronats de la direcció, etc...
Naturalment que jo no tornaria aquestes agressions amb un ventallot, ni tirant-li una sabata al cap ( i això que a ells els hi fa molta grà cia quan els hi tiren sabates als presidents ianquis ), sinó de la manera que ho estem fent els catalans: fent que la representació del PSC-PSOE sigui cada vegada més marginal i prescindible. Amb Maragall el PSC va obtenir el mà xim de popularitat i de poder dels socialistes però se’l van carregar i avui cap dels Maragall ja no hi militat. La polÃtica espanyolista de Montilla – Zaragoza – Navarro els està duent fins on són. I això és el que realment és patèric i del que ells s’esforcen per a no parlar.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
txeic-tgn |
El poca vergonya del Navarro escampant merda...
Tuesday, April 29th 2014, 7:53 AM
ja s'assembla a la Quematxu i el de la Rivera... tÃpic dels idiotes !
http://www.ara.cat/premiu m/28_d-abril-Vicenc_Villa toro-Terrassa-Pere_Navarr o_0_1128487374.html
A la plaça Vella de Terrassa, on van agredir Pere Navarro, una amiga estava divendres passat fent una cervesa a una terrassa quan passava de taula en taula una dona d'uns 50 anys demanant diners i insultant a qui no n'hi donava. La mateixa que l'últim dia que vaig entrar al Sant Esperit –l'església on entrava Pere Navarro– també ens demanava diners, en català , i s'enfrontava agressivament amb els qui no li feien cas. Era una dona d'aspecte ben normal, però amb un trastorn psÃquic conegut.
Com que no sabem qui va agredir Navarro, seria molt arriscat, tot i les coincidències, dir que era aquesta mateixa senyora. Tan arriscat com atribuir-ho sense cap indici a motivacions polÃtiques. Ara, si resultés al final sà que va ser aquesta senyora, quin ridÃcul els qui han atribuït aquesta lamentable i injustificable agressió al clima de crispació generat per la consulta!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|