| |
SÃntesi malònica
 diumenge 27/abril/2014 - 07:13  637  1
La joventut la vaig perdre rosegant-me les ungles entre sÃntesis malòniques.Internat en els sabers inútils buscava, cómicament i per inèrcia mecà nica,explicacions gratuïtes:Necessitava saber -ja veus tu-per què un cabell tenia fase telògena o la rà pida disolució del sucre en aigua tÃbia.
Mentre cremava la vida en quefers banals m'enamorà d'una dona:
''Amor meu ,escriu-me aviat ,aniré dissabte a veure-t.M'agrada molt la falda de flors per dalt dels genolls i la blusa blava.T'ho pregue,no et fiques tacons alts''
Si m'estimava no vaig arrivar a saber-ho mai:Era una dona estranya i hermètica.
Però jo vaig sentir els bà tecs a les 12:30 aquell dia.Allò era l'evidència.Tan certa com que m'havia enamorat tres vegades ;tan evident que intuia que era quelcom més que un nà iade en estat pur per inspirar-la.
''No pares d'enviar-me cartes d'amor tan tendres ;no deixes de vindre els dissabtes a l'estació d'Altea.
Però ,amor meu,era precÃs trencar-me el cor les darreres dues cartes?
Jo volia entregar-te amor perenne.''
Com els pirates que es beuen d'un cop la vida ,jo ,desesperat ,vaig voler beure'm d'un glop la bellesa.
|
Contactes
Registra´t
