|
ELS CONTROVERTITS PITS DE L'ESTER.
dissabte 12/abril/2014 - 02:43 635 2
ELS CONTROVERTITS PITS DE L’ESTER.
Les coses s’expliquen com es vol explicar-les. I les coses de la BÃblia venen de tant lluny que és impossible treure’n l’aigua clara. Ja sabem com es va fer el Nou Testament i podem intuir que l’Antic no es devia fer de forma diferent. Trobar coherència dogmà tica en aquests llibres a través del temps i dels espais em sembla una fita tant colossal que n’hi ha per treure’s el barret davant de les esglésies monoteistes.
Els uns diuen que l’Ester fou una reina, els altres que fou una simple concubina, una de les centenars de concubines que tingué el rei de Pèrsia, el burru de l’Alam (els jueus cuinen orelles de Alam per recordar-lo ). És igual. Dona d’una bellesa admirable, dona d’una moral admirable, dona d’un patriotisme admirable, dona d’una devoció admirable, el cas és que va salvar el poble jueu del seu extermini anys abans de l’aparició de Hitler (no sé quants pobles han intentat exterminar els jueus, però molts; mentre altres pobles, efectivament, han quedat exterminats com els troians o els cartaginesos o alguns estem en vies d’exterminació com els gallecs o els catalans, els jueus són avui més potents que mai ).
Entre unes coses i unes altres Ester va aconseguir clemència pel seu poble. No es detalla de quina manera. I no gosarem dir que ho va fer de la manera que molt sovint les dones aconsegueixen les coses perquè segur que Jahvé hi estava pel mig. Una altra cosa és el perquè, estant sempre Jahvé enmig de tot el que passa, provoca que hagin de passar tants miracles per a que les coses s’encarrilin.
Total, que mestre Mateo va entendre que en aquell miracle antic hi van jugar un paper d’una extraordinà ria importà ncia els pits d’Ester que, segons ell havia llegit no sé on, foren i han estat els més bonics que mai s’han parit al món. Molt més bonics que els de la Reina de Saba, posem per cas. I com a mÃnim tant bonics com els de la Sharon Stone i la Núria Arqué.
Mestre Mateo considerava que si Déu havia fet que l’Ester tingués uns pits tant bonics i que aquests pits, a més a més de les utilitats excepcionals que tenen els pits de totes les dones per se, a més, tingueren l’utilitat de savar els jueus de l’extermini, havien de quedar el més ben reflectits possible.
Pels gallecs el profeta Daniel – el de la casta Sussanna i el que fa que els lleons es tornin vegetarians quan els hi encarreguen de devorar-lo – és el Danieliño. I això és aixà per la cara de tòtil que se li queda al veure els pits de l’Ester. Una cara de satisfacció absoluta, com d’estar a la glòria de la glòria.
Naturalment l’autoritat eclesià stica va haver un moment que va considerar imprescindible prendre cartes en l’assumpte. No era només el Danieliño el que quedava bocabadat davant els meravellosos i pecaminosos pits de l’Ester, sinó que s’hi quedaben gairebé tots els mascles i algunes femelles, que no anaven a Sant Jaume per a veure l’apòstol sinó els reconsagrats pits de l’Ester. Una incitació al pecat de lascÃvia imperdonable. I fet des de dins. Vale.
I que és el que van fer els ximples dels mossens? Doncs no se’ls hi va ocórrer res més que aplanar uns pits que eren rodons. D’això jo en dic ser uns desgraciats, uns ignorants, uns amargats i uns imbècils. I, sobre tot, uns pecadors contra l’obra més excelsa del creador.
Els gallecs es van emprenyar molt. Què collons s’havien cregut aquells frares? Per què duien sotana es pensaven que tenien dret a aplanar-ho tot? La cosa és que la rebel•lió popular a l’aplanament dels pits de l’Ester encara es pot copsar avui si es viatja a GalÃcia: els formatges gallecs amb forma de pit, els formatges de tetilla. Una resposta formidable, irònica, intel.ligent i gairebé tant saborosa com els pits de la llegendà ria Ester. Diu que fins i tot els capellans més amargats, tipus Rouco Varela, en mengen. Estic segur que frueixen fent penitència.
|
|
|