| |
Estic al despatx
 dimarts 8/abril/2014 - 01:21  1323  4
Ara estic al despatx, encara...
Llest. Tot fet. Sense més feina pendent. Tot al dia. Malgrat això, encara sóc a la meva taula, no sé per què. Podria marxar i anar cap a casa, on moltes coses m'esperen per ser fetes. O podria marxar cap a casa i no fer res. O podria fer coses que m'agraden. Podria llegir, podria escoltar música, podria fer sudokus (tinc piles de vanguardies amb els sudokus pendents...) podria xatejar, podria dormir, podria... També podria aprofitar que fa un dia esplèndid, ara que els dies són llargs i la temperatura agradable, per fer un volt amb calma, lentitud i parismònia mentre m'embadaleixo amb les mil coses de la city. Podria contestar alguns d'aquells missatges per anar a fer un cafè i potser un d'ells respondria de forma afirmativa. Podria anar sola a fer una canya a aquell bar on hi ha el cambrer buenorro i donar-li conversa. Podria començar a fer trucades d'aquelles que es fan per fer, sense motiu. Podria...
Però estic al despatx, encara...
Escrivint un bloc, després de força dies sense ni tansols treure el nas a aquesta web. No sé, suposo que de tant en tant el desig d'escriure em segresta i no tinc més remei que fer-ho. Potser més que el desig d'escriure vindria a ser el desig de ser llegida... deu ser la meva autoestima que està una mica baixa. O deu ser que està molt alta i necessita d'aquestes gotes d'egolatria per mantenir-se al capdamunt, qui sap? De fet, ara que m'he aturat un moment i he rellegit l'escrit fins ara, realment no tenia cap ganes d'escriure. Però és una manera de mantenir-me ocupada i fer coses mentre sóc a la feina. Com si hi hagués de ser per obligació, quan podria ser a qualsevol altre lloc fent qualsevol altra cosa.
Però estic al despatx, encara...
Potser m'he aviciat a les vistes de l'edifici lleig i brut del davant (la presó Model), o la cadira ja té la forma del meu cul i hi estic còmoda, o em fa mandra agafar el bus que em porta a casa cada dia (l'autobusero de la perilla no està gens malament XD). El cas és que allargo el moment d'arribar a casa, tant que m'ho he currat per deixar-la maca i sentir-m'hi a gust.
I a mi què m'importa? Pensareu... ja, no sé... treure les coses de dins va bé, sobretot si es fa de manera pública perquè t'obliga a pensar-hi realment a fons, sense autoenganys.
Apa, ja paro...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
