| |
Declaració insòlita
 dimarts 8/abril/2014 - 11:37  640  2
De vegades imaginem l'època medieval com un temps perdut i cruel ;com un clot on es va detindre el progrés i la cultura.Jo crec que la gent no era tan diferent i que ,més bé,només ens distancien un grapat de revoltes i la llum d'algunes aportacions cientÃfiques.Heus-ne acà una història medieval que ho demostra:
Era tan destre amb les armes que no coneixia la derrota.Ballesters ,llançadors de cudols ,arquers.ningú no osava reptar-lo en dol.De tan virtuos i eixerit fóu elegit per la cort reial per fer front al sodà d'Egipte i vèncer els infidels del cristianisme.
Trencar el setge amb que els moros havien sotmés de fam a la ciutat era el seu repte.
Però ,si ell lluïtava ,només era per amor a la infanta ;infanta que esdevindria reina atesa la mort del germà primogènit en avatolls d'armes i batalles.
El cavaller patia allò indescriptible sabent-se de baixa estirp ; indigne de l'amor de la infanta però amb un desig tan noble i penetrant que foradava el palau reial a cops de martells amorosos fins alcançar el cor de la jove.
Sense atrevir-se ni tan sols a imaginar-ho ;sense haver intercanviat un sol mot d'esperança ,sospirava nit i dia.
La futura reina lluïa una gran bellesa: llavis molsuts ,la pell blanca i tendra ;uns pits petits i dolços que podien accelerar el cor de qualsevol home.
Tan sols per un bes s'haguera batut l'intrepit cavaller en avalots de dols i espases:Amor ,honor ,valor i entrega.
Disposava la infanta d'una joventut tan prometedora com encuriosida estava per esbrinar els sentiments del cavaller plegats en el bagul del silenci.
Un sant dia ,no sense primer haver oït missa,el valeros cavaller li besà el dors de la ma a la princesa en senyal de respecte i obediència però ella li oferà la palma -gesta que en temps medieval era una gran ofrena d'una dona vers un home-
al temps que li demanà d'on brollava la seua tristor misteriosa.
El pobre cavaller, que no podia negar-se a les pretensions reials,es traié un objecte de l'armadura, poruc i nervios, dient-li tot seguit: La persona que veureu en ell em pot donar la vida o també llevar-me-la:Vet aquà el meu secret i trist misteri.
La infanta, que ja era princesa,agafà l'objecte absorta i estupefacta ;disimuladament afalagada: Era un espill que reflectia el seu rostre i una declaració d'amor insòlita.
Arrivat el dia de la partida la jove princesa li col.locà el seu camisó de seda per sobre de l'armadura i ell desaparegué per sempre en els confins del regne amb el glorios record com a senyera.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
