| |
EL MERCADO DE ABASTOS DE SANT JAUME DE COMPOSTELA I LA CHIRUCA.
 dissabte 5/abril/2014 - 05:17  557  0
EL MERCADO DE ABASTOS.
A GalÃcia dels Mercats en diuen Mercado de Abastos. A mi em sona que això de abastecer ve a ser com fer-se amb coses que et calen, el que aquà ara en diem queviures, que és una paraula que em sembla que els meus pares i els meus avis mai no havien utilitzat. Sovint tinc la sensació que el català és una llengua excessivament filologitzada, en el sentit que, setjada pel castellà tant pel que fa a la seva puresa com a la seva supervivència, els filòlegs han de fer de sheriffs i d’exèrcit salvador de la llengua en un intervencionisme que, crec, que a les llengües que no estan en perill d’extinció no es dóna. Ei, potser són manies meves.
El Mercado de Abastos de Santiago és d’un modernisme modest i agradable. Quedem amb la Chiruca – que aixà es diu la mare de la Merxiña, tot i que per a un català de la meva edat això sigui un nom de sabata – i el que hem de fer és molt simple: primer comprar marisc i després fotre’ns-el.
Val a dir que aquà són gent molt intel.ligent i els del restaurant del mercat i els venedors han arribat a un acord de manera que els clients poden comprar el peix a les parades i dur-lo al restaurant per a que el preparin. Els grans restaurants de Santiago van directament a la subhasta i això significa que ni compren el peix al mercat ni els clients se’l mengen al mercat. Manera: comprar-lo i que te’l facin al mercat. Els paradistes venen més i els dels restaurants facturen més. És molt evident, però a Catalunya, que jo sà piga, no es fa.
La Chiruca és una senyora de vuitanta anys, elegant, nerviosa, xerraire, sà via. D’aquelles senyores que han construït Europa en el que Europa té de bo. D’aquelles senyores que han estat el pal de paller de casa seva i, per tant, són el pal de paller del que som. Una modernitat molt matisada. Un tradicionalisme gens carca, intel.ligentÃssim. Una clarividència excepcional. Una ironia galaica irresistible. I una vitalitat abracadabrant.
La compra del marisc és una cosa de la Chiruca i el Xaviño. La Chiruca va dient que el seu gendre sap de tot i ho sap tot, però que de comprar peix no hi entén. Jo crec que sà que hi entén, el que passa és que la Chiruca és una à via gallega, és a dir, una senyora que és hÃper-especialista en el tema. El Xaviño – que és un dels homes més savis que conec – és català de terra endins i encara no és avi. Si continua avançant adequadament tot sembla indicar que en sabrà tant com la Chiruca. O gairebé...
No podem dir que el que va venir després fos una orgia perquè sexe, el que es diu sexe, no n’hi va haver. Però potser sà que es pot parlar d’una orgia gastronòmica que a determinades edats – i ara jo penso concretament en la meva – potser és l’orgia més sensata a la que podem aspirar sense por a fer el ridÃcul.
I, efectivament, allò, més que un dinar normal i corrent, ben mirat, fou una orgia gastronòmica. I ho fou perquè la promiscuïtat de mariscos va ser total. Si cada classe de marisc menjat hagués estat una dona – o un senyor per a les senyores – el mÃnim que podem dir és que tots plegats haguéssim acabat amb mal d’esquena. I d’altres coses.
Percebes, ostres, zamburinyes, musclos, cloïsses, pop i jo què sé que més. I vinga vi blanc. Suposo que Ribeiro, perquè és el que més ens agrada.
El setè cel.
|
Contactes
Registra´t
