| |
Viatje a les tenebres dels XATS (2)
 divendres 4/abril/2014 - 07:00  1238  0
La companya anava sobrada, es pensava que havia descobert el món dels sex-symbols d'estar per casa i que el Xat de Berra li sol.lucionaria totes les necessitats.
La vaig deixar fer ja que em semblava mesquí no deixar-la anar al seu aire, jo havia tirat la pedra i amagat la mà però havia de ser així. Qui més qui menys dels que ens movem per aqui, un dia o altra i fruit de ves a saber què, ens ha vingut de gust baixar a les tenebres i equivocar-nos (o no...).
La primera cita:
Com que una vegada em va explicar que la seva debilitat són els uniformes i més en concret dels anomenats "agents de l'ordre" (per sort que ja no es fa la mili sinó pobres soldats) em va venir al cap una idea lluminosa:
Tinc un conegut que a vegades treu el cap pel xatcat que resulta ser dels que anomenem mossos, el pobre noi, va més cremat que un ciri de pasqua (ho sento Marc, te la devia hehehehe), tot i que te una mossa a casa seva, aquesta els dies de festa se'n torna al poble i el deixa de mosso-rodriguess, per tant, en Marc primer passa per aqui a veure si pot pescar a una veïna xataire que sol entrar pel xatcat i en cas que no la pugui haver, se'n va cap a veure els amics del Xat Berra per seguir la pesca furtiva. Com que suposo no el paguen pas per pensar, se'n descuida fins i tot de no canviar el nick, per tant la pista a seguir és fàcil a més no poder.
En resum, el vaig detectar al xat Berra i no m'en vaig poder estar de passar-li a l'amiga la informació que tenia un mosso a estribor.
Va anar tot tant lleuger que ja havien quedat per la tarda. Per no fer-se massa il.lusions, van quedar primer en una terrassa per fer un cafè i veure per on podrien anar les coses. L'amiga em va demanar si la podia acompanyar però de lluny, no fos cas que es trobés amb algun desengany i així utilitzar-me d'escut humà. Com que la situació prometia a nivell visual, vaig accedir sempre que em convidés a dinar. S'hi va avenir i em va dur a menjar en un wok d'aquets que només fas que passejar-te amb el menjar fred. Com que qui paga mana, no em vaig queixar.
Mentre dinavem ens vam anar escalfant, ella s'imaginava una tarda boja de sexe i rockandroll amb un paio de dos metres i forma d'armari lliter. El meu escalfament venia per una altra banda. Jugava amb avantatge, ja que tenia referències de l'amic mosso aportades per una bona amiga xataire.
Més que un bon mosso, diriem que era un molt bon exemplar de pop, ja que abans de dir bona tarda, primer comprova com les femelles tenen les cartutxeres, no fos cas que anessin armades a la cita. Tampoc destaca per tenir una conversa massa ditxaraxera, més aviat es dedica a observar el personal que té al voltant per si de cas es produeix algun delicte i pot convertir-se en un heroi circumstancial (malgrat no tregui les mans de sobre a la pobre víctima que ha acceptat la cita a cegues).
Aprofitant que ella ja s'estava enllaminant amb la tarda que passaria, reconec que jo anava posant llenya al foc, bàsicament, el tema de les manilles, la porra i la pistola, donen molt de si sempre que tinguis un llit o una habitació d'hotel a prop.
Tenia molt clar que hi hauria un desenllaç a favor meu, però no li podia pas dir.
Evidentment no em vaig equivocar, el pobre mosso es va confondre de tal manera que només d'arribar s'en va anar a una taula que no tocava. Hi havia una noieta de vint-i-pocs que feia un pam de goig, possiblement la coincidència amb l'amiga era només pel pentinat i color dels cabells, però clar, com que el mosso anava a sac, no va parar a neuronalitzar el moment i es va deixar endur per l'instint famolenc.
Es va apropar a la noieta per darrera, li va tapar els ulls amb una mà mentre amb l'altra posava els dits en forma de pistola i l'encanonava per les costelles. No se li va acudir res més que fotre-li mossegadeta a l'orella mentre li xiuxiueixava que era el "seu Mosso" i ara la duria a comissaria per fer-li un interrogatori en tercer grau.
La noieta estava blanca com un paper de fumar, no entenia res i no tenia cap ganes d'entendre. Es va aixecar de cop i li va fotre una plantufada d'aquelles que ressonen durant uns quants segons. Tothom que era a la terrassa va quedar callat i mirant la situació. El mosso, va fugir cames ajudeu-me que de ben segur ara encara no ha parat i ella se'n va anar en direcció contrària.
Em vaig aixecar i m'en vaig anar a la taula on hi havia l'amiga que encara flipava amb l'escena. No ens varem dir res, simplement una mirada furtiva, un cop de cap indicant que podriem aprofitar per marxar i un cop la tenia agafada per la cintura, només em va venir al cap de dir-li que seria un pecat desaprofitar la reserva que havia fet d'un pis per hores que segurament no tornarien la paga-i-senyal.
El proper intent seria diferent, ja em rondava pel cap una innovació al joc de les quedades furtives amb personatges de ves a saber quin nivell. Tirariem pel dret i incorporariem la veu i ampliariem la cerca a un mascle i una femella.
No s'accepten candidats, de moment.
|
Contactes
Registra´t
