|
Carta a la meva musa.
dijous 3/abril/2014 - 10:24 1279 0
Bona nit estimada musa!
És el que té la solitud davant l'escriure, quan els monstres quotidians esdevenen pura literatura i els mascles cabrons es tornen xais..., sense pretensions més que el compartir reflexions.
Saps?,quan una musa em guia els moviments imperfectes de la meva imaginada ploma, et pots creure que la meva fidelitat és absoluta; n'he tingut vàries, moltes diria, de muses que com tu m'han guiat com tu ara em guies; és el que té això de ser, no una musa qualsevol, la meva musa...
He tingut muses que tot i caminant per la maroma volgueren ser més que senzilles muses, i saps que la musa és musa i la missa és missa, com la fe és fe i mai certesa. Hi ha hagut més d'una que volia ultrapassar totes les línies vermelles, no una ni dos ni tres, totes! I amb una de sola fou prou i, t'he de dir, que una musa no pot traspassar cap línia vermella, fora del món de les muses. He compartit moments de boniques amistat amb petites i agradables muses més i menys agosarades i, a mida de fer-ne amistat en reincidència, la musa s'esvaïa com el fum entre les boires..., amistat i musa, incompatibles?,potser no si es mantenen les distàncies entre muses i poetes.
És tot un món el món de les muses, sou inspiració i vitamina de qui escriu.
Saps també que escriure poesia no ens fa del tot poetes?,ni escriure de ciències ens fa científics...
Saps que una musa que no és inabastable ja no és musa?; i podrà ser tot i més, tot allò que vulgui i desitgi, més no musa per mai més.
Estimada musa, saps que t'estimo i així t'ho dic i ho proclamo a crit obert; t'estimo com a musa i una musa redundant que no es pot tindre, no es pot tenir i sobrevola pels espais i imagina el què imagino; no sabria, estimada, com estimar-te sense ser musa...
Sento si de cas decebre't, si una musa és destinada a decebre's i decebre... vols ser musa?,sé que t'agrada i no en tens prou...
Bona nit, estimada musa, bona nit!
|