|
CRIMEA I NOSALTRES.
dijous 3/abril/2014 - 03:07 538 1
El primer que he de dir, per ser franc, és que si fa sis mesos m’haguèssin dit de situar Crimea al mapa, la feina hagués estat meva. Haguès dit que el nom em sonava, com que em sonava el nom de Sebastòpol, però poca cosa més. Per això em va sorprendre que, iniciat el conflicte, tinguéssim a casa nostra tants especialistes sobre Crimea. Tinc la sensació que la vikipèdia pareix milions d’especialistes per segon. Vale.
La història que ens explica la vilquipèdia de Crimea al segle XX planteja aquesta situació: els tà tars – que són, per entendre’ns els pobladors autòctons – es veu que van donar suport als nazis i per això, després de perdre la guerra, van ser deportats massivament de Crimea que va ser repoblada amb russos. Això explica que avui la majoria de la població de Crimea sigui russa: la polÃtica de Stalin.
Val a dir que aquesta polÃtica va tenir una certa semblança amb la polÃtica de Franco i amb la polÃtica de l’estat francès respecte de Catalunya. Els catalans no và rem ser deportats massivament però sà que el nostre paÃs fou repoblat massivament amb gent forà nia. El resultat ha estat, però, diferent: aixà com a la Catalunya Nord França ha aconseguit descatalanitzar el paÃs, a la Catalunya encara espanyola – esperem que per poc temps – el tret els hi ha sortit per la culata, ja que la majoria d’immigrants s’han catalanitzat i han esdevingut catalanistes. Ho expliquen els resultats electorals, el fet que fossin justament ells els creadors de l’immersió lingüÃstica i el fet que, malgrat que GarcÃa és el cognom més extès a casa nostra, la majoria dels GarcÃa siguin independentistes.
No em sé respondre a aquesta pregunta: de qui és Crimea? Crimea és dels tà tars perquè van ser deportats contra la seva voluntat o Crimea és dels russos perquè formen la major part de la població? No sembla que una deportació massiva sigui quelcom democrà tic però si esborréssim de la història totes aquestes deportacions, conquestes, invasions, etc...nosaltres potser encara serÃem Ãbers i resultaria que un sol Ãber estaria més legitimat per a decidir sobre Catalunya que els descendents dels romans ( estic parlant en l’hipòtessi poc probable aquà però no a d’altres indrets, que existeixi algun indÃgena Ãber pur entre nosaltres ).
La següent qüestió és si els crimeans – suposo que es deuen dir aixà – tenien dret a fer un referèndum d’autodeterminació o no. La meva resposta a això és que totes les comunitats dels món tenen el dret a fer aquest referèndum i a organitzar-se com vulguin. Les de Crimea, les d’Escòcia, les de Catalunya, les del Baix Empordà i les de la Guineueta.
Ara bé, per a que els crimeans hagin pogut exercir aquest dret resulta que el pas previ ha estat que l’exèrcit rus ha hagut d’ocupar Crimea. Això ja no sembla gaire democrà tic. Tampoc no hagués semblat democrà tic amb l’exèrcit Ucrainià . Potser el lògic seria que, en aquests casos, l’exèrcit que es fes cà rrec de la situació fos un exèrcit neutral, de l’ONU posem per cas, si és que aquestes coses – els exèrcits neutrals, vull dir – existeixen.
El referèndum s’ha fet, l’han guanyat els pro-russos, que ja tenien instal.lat el seu exèrcit i Crimea ha quedat annexionada a Rúsia. L’Unió Europea, els USA i la Generalatitat de Catalunya diuen que el referèndum no ha estat democrà tic i, per tant, no reconeixeran Crimea com a part de Rússia. Els russos encara riuen.
Nosaltres tenim un exèrcit en contra i tenim uns països occidentals que s’omplen la boca defensant la Declaració Universal dels Drets Humans – amb el dret d’autodeterminació dels pobles inclosa – però que, quan s’ha d’aplicar, els hi fa una mandra immensa.
La conseqüència de l’anterior – i segons com acabi el procés català – és que per a ser independents necessitarem l’exèrcit i una potència mundial que es mulli per nosaltres. Seria una conseqüència tristÃssima a aquestes alçades de la historia i d’uns pobles que ens considerem civilitzats. Però ara que els russos venen per aquà i compren tot el que se’ls hi posa al davant potser seria una via.
|