|
Empotrada al pal (o amorrada al piló)
dimarts 1/abril/2014 - 06:58 1799 1
Encara recordo la cara que va posar en Guillem de la llibreria 22 quan una tarda ens hi vam presentar amb un company de pis (No era en Sip, era el company enginyer...) i tots dos palplantats davant del taulell li vam demanar d'una sola veu si tenia el llibre de "L'empotrada al pal" que haviem sentit a dir que podria haver guanyat 'algun premi de literatura eròtica i aviat en fariem una pel.li de cine.
El llibreter es va quedar glaçat, quasibé blanc, recordo que els bigotis se li movien ja que segurament per dins es deuria fotre un fart de riure en veure'ns tant erudits en la matèria i la pressió pulmonar que suportava per no enriurese'ns a la cara deuria ser potent.
Passats vint segons, pel cap baix, va reaccionar i suposo que ens va voler seguir el joc fent un mini interrogatori.
I no sabeu de qui és aquet llibre?
I quin premi ha guanyat?
Pot ser que sigui molt nou i encara no rutlli?
Per sort, vam veure que havia retornat a la terra el pobre llibreter, i ara, vist amb el temps quasi m'atreviria a dir que tant jo com el company hauriem d'estar ben calbs, ja que ens va pendre el pèl de mala manera.
De seguida ens va refrescar i fent gal.la del seu bon fer de llibreter de tota la vida, ens va saber vendre un exemplar de "L'amorrada al Piló" de la Maria Jaen, que no sabem si havia guanyat cap premi, però realment al pis va ser premiat com d'exemplar de tauleta de nit.
Això només és una petita reflexió de que a mitjans dels vuitanta, encara funcionava el boca-orella i el sr. google encara no havia ni aixecat un dit. Evidentment amb un boca-orella sempre hi haurà lloc per la imaginació, la tergiversació i fins i tot la malinterpretació, però sabeu què us dic, que benvingudes siguin totes aquestes consequències de la transmissió oral, avui dia, tot es converteix amb transmissió visual-digital i francament, no és el mateix.
Per acabar el rotllo, he de confessar que uns anys després, vaig coincidir a casa d'un amic comú a Barna, justanament al costat del Ritz, amb la Maria Jaen i quan li vaig explicar la versió de l'empotrada al pal, de ben segur que encara deu riure.
D'amorrades i d'empotrades, mente n'hi hagi, benvingudes siguin.
|