|
Per a tu constructor de sons
dissabte 19/juliol/2008 - 09:33 1293 2
En una època llunyana vas esdevenir la persona amb qui m'hagués agradat compartir la vida i, aquesta darrera temporada, el teu record em rosega l'ànima.
No se ben bé quan t'has tornat a fer tan present, ni tampoc no se el perquè. Només que, en aquest moment, la teva presència esdevindria un conhort.
Una porteta oberta a l'esperança, en els darrers retrobaments, en les darreres converses, en les darreres mirades....
De poder demanar, voldria que fossis aquí i que donessis una mica d'alegria a aquest cor que té por d'envellir sense arribar a saber el que és estimar i sentir-se estimat de veritat.
Aconseguir compartir la vida amb tu, seria aconseguir l'equilibri perfecte que mai no he tingut, tanmateix, se que és una fita impossible...
Desitjaria poder tornar a veure els teus ulls amb aquell aire de recança que resulten, alhora, tan atractius.
Confio que, cada vespre, amb la força del meu pensament, alguna cosa vibri dintre teu i et faci pensar, ni que sigui un segon, en mi.
|
|
|