| |
LA CIDADE DA CULTURA?
 divendres 28/març/2014 - 03:28  604  0
El meu pare m’explicava que el meu avi, que havia començat a treballar als sis anys fent de pastor a l’Alt Urgell i als 20 era propietari d’una fleca al Raval barcelonÃ, però que prà cticament no sabia llegir ni escriure, un dia que passaven per davant del Palau de JustÃcia li va dir: mira fill, el Palau de l’InjustÃcia. Ho endevinava plenament i això li ho ratifica el seu nét que és advocat en exercici i d’aquà uns anys li ho ratificarà la seva vesneta que estudia per a jurista i ves a saber què acabarà sent.
Ho sento – ho sento perquè la meva admiració per GalÃcia és incondicional i em dol ser crÃtic, però, com deia aquell, la veritat és més important que Plató – però La Cidada de la Cultura també és la Cidade de l’incultura. Intentaré explicar el perquè i espero que els gallecs no se m’ofenguin.
La Ciudada da Cultura és un nyap urbanÃstic, arquitectònic, econòmic i, en conseqüència de tot l’anterior, cultural.
És un nyap urbanÃstic perquè està ubicat a la quinta forca del centre de Santiago i la cadència amb que hi passa el transport públic és d’una hora. A més, si bé l’espai que hi ha per a que apartuin els cotxes és relativament gran, quan es compara amb la gent que realment hi cap a dins, és Ãnfim, cosa que ens porta a la conclusió evident que o bé la gent no sabrà com arribar-hi o la gent, simplement, no hi anirà .
L’arquitectura de la Ciudade sempre un immens quadre de Tà pies, és a dir, un gran no-res. Bona part de l’art contemporani, convençut que no pot fer res davant la culminació estilÃstica i imaginativa de l’art clà ssic, que ha anat renovant-se contÃnuament en una tradició reformista i progressiva, ha optat per l’anti-art, és a dir, per fer bunyols i presentar-los com a genialitats. Per això, quan veus la Cidade penses que encara està de sort de no estar davant de la Catedral de Santiago perquè si hi estès a l’edifici que vol ser modernÃssim se li cauria la cara de vergonya i se li trencarien tots els vidres de cop.
Penso en el que veig i el que tinc davant de la meva vista em fa pensar en una mena de tobogans enormes sense solta ni volta, un gargot de vidre i pedra fet d’un esnobisme i d’un provincianisme que fan feredat.
Com que els edificis no tenen cap talent capaç d’emocionar al visitant, ens volen impressionar a través de la grandà ria. Però això és voler-nos fer combregar amb rodes de molÃ. A Celanova và rem veure una església romà nica en la que hi cabien com a molt quatre o cinc persones que val molt més que aquest nyap mastodòntic i carÃssim.
Per acabar-ho d’arreglar aquest gargot infumable resulta que s’està deteriorant més que depressa. Déu tenir com a molt 10 anys i ja es veuen esquerdes als terres i als sostres. Sembla que el senyors que el van dissenyar no val passar per la facultat d’arquitectura perquè – suposo jo – l’abc d’un edifici no ha de ser fer el merda amb els altres edificis del planeta a veure qui fa l’estirabot més idiota, sinó aguantar-se dret. En aquest cas, quan resulta que la ciutat de l’ignorà ncia encara no està acabada – la Xunta no te calés i ho vol passar a l’iniciativa privada – resulta que la part que s’ha fet ja cau. Jo, francament, ho deixaria caure tot i deixaria que hi creixès el verdet i els carballeiros el més aviat possible.
M’explica el Xaviño que, a més, aquest bunyol s’ha construït amb pedres foranies, cosa que és grotesca a un paÃs petri com GalÃcia i que fa i farà que substituir-les esdevingui prohibitiu. D’això abans en deien una imbecilitat i ara en diuen genial per allò del oh tempora, oh mores.
Una de les conseqüències de la seva mastodòntica magnitud és que no saben què fotre-hi dins. Patètic. Jo no dic que els museus es facin com el Pergamon de BerlÃn, en el que primer es van portar les obres arqueològiques que s’hi volien depositar i després es va fer el museu a sobre, però, vaja, això és el revers total de la moneda. Mils de metres sense res, biblioteques sense llibres i un desgavell enorme.
Econòmic. Sé que sóna antipà tic però ho he d’escriure. La cultura o és econòmica o no és. Les obres que sobreviuen en el temps són aquelles que donen diners. Les que no donen diners cauen en l’oblit. AixÃ, en arquitectura, es mantenen més o menys dretes – i tot i que estiguin en ruïnes, cuidades – aquelles obres que donen diners: digues-li el Coliseu de Roma, l’Acrópolis d’Atenes o les Coves d’Altamira. I van caient totes aquelles obres que, tot i que potser tenen tant o menys talent abocat com les anteriors, com que estan, posem per cas, mal ubicades ningú no les cuida i acaben esdevenint pols i no-res.
Passa el mateix amb la música. Beethoven fa guanyar més diners als músics que qualsevol compositor contemporani i per això se l’escolta. Podeu mirar, arreu del món, quans concerts de Beethoven hi ha cada any i veureu que no hi ha cap grup contemporani que hi pugui competir a nivell recaptatori. Torne’m-hi: els compositors que no donen diners, per molt genials que siguin, s’obliden, cosa que no vol dir que a vegades es redescobreixin, entrin al mercat i comencin a generar guanys. El cas de J.S. Bach és l’exemple més paradigmà tic.
Jo veig molt difÃcil que la Xunta, en Concello o els gallecs en general li treguin un rendiment econòmic a un edifici tant gran que ha de ser costosÃssim de mantenir i que, a primeres de canvi, ja té esquerdes per tot arreu. Veig complicat que els gallecs i els compostel•lans s’hi vulguin desplaçar estant tant mal ubicat. I encara menys si no l’omplen de coses interessants.
Per tot l’anterior penso que la cidade da cultura serà un bluf dolorós i quedarà com un exemple d’un moment en el que el dispendi del diner públic es feia amb una frivolitat i un mal gust propis de nous rics. Ojalà m’equivoqui, però crec que no.
|
Contactes
Registra´t
