| |
Viatje a les tenebres dels XATS (1)
 dimecres 26/mar/2014 - 09:00  1417  2
Vaig cometre un error monumental proposant-li a la companya que em fes de tapadora per una mini aventura que havia aconseguit per aquí al xat.
Com que era una re-trobada amb una persona que ja coneixia però que l’atzar dels Xats l’havia dut per altres camins de perdició, en adonar-se que a fora no tot són flors i violes, ella havia decidit de retornar i recuperar velles glòries d’un passat no massa llunyà, ja que aquest distanciament l’hi havien provocat un gran buïd en veure com a la realitat és molt complicat posar aquella cara de gilipolles que poses molt sovint quan “només” xatejes amb algú i el temps i les hores s’enfilen com no havia passat mai i quan el que mous són únicament lletres que formen paraules, s’articulen frasses i et trobes llegint en veu alta el que escrius i el que t’escriuen. Una molt bona teràpia, creieu.me els profans, especialment per posar cara de badoc davant una pantalla.
Fins aquí, res a dir, el que pot succeïr a continuació ja és el tòpic dels tòpics, una proposta de posar cara a unes lletres, de posar una veu a la lectura i fins i tot posar una dicció a la parla que t’has imaginat. Fins que arriba el dia D, en el que pot passar D tot.
Doncs bé, el meu cas en concret, vam decidir donar-nos una segona oportunitat, em va citar per un dia laborable a Barna, o sigui que vaig entabanar a la companya de feina per fer de tapadora i vaig aconseguir disposar de tot el dia per dedicar-li a la mossa en questió. (Evidentment que no us desvetllaré més, colla de tafaners….), només puc dir que va ser molt “popular” per aquesta casa on ara em llegiu. I respectada, en tots els sentits, però clar, un les mata callando o sigui que res. Com deia un venerat professor de gimnàstica que vaig tenir de jovenet: “No confongueu en Bob Marley amb en Bob Dylan, que un era cantant i l’altra un molt bon esportista…..” (ves a saber quin era quin, mai ho vaig deduïr… hehehe, jo diria que l’artista era el pobre profe de gimnàstica, coi d’ home).
El relat de la segona oportunitat, pels que voleu marro, només puc dir que ens ho vam passar a FULL, una sessió matinal als Luxtal, cava i jacuzzi inclosos. Va anar bé per fer venir gana, o sigui que ens vam revestir i cap a fer un mos. Va ser el moment de les confidències, em va estar explicant com s’havia complicat la vida aquet darrer any, el nostre xat se l’hi havia fet petit, massa d’estar per casa, massa coneguts i massa especulacions com per tenir aventures efímeres que era el que ella buscava. De l’estada entre nosaltres només n’havia tret cors trencats i gent penjada amb deliris persecutius, degut possiblement a la poca-feina que tenen alguns que només estan pendents de com es belluga la penya. No era cap retret, ho deia en plan totalment condescendent i posada dins la pell d’altres que havia hagut de patir d’aprop.
Va descobrir el Xat de Berra, (no el confonguessim amb el Xat de Terra, que un era seriós i l’altra era d’artistes… hehehe).Cadascú que interpreti el que vulgui.
De sobte es va trobar una esclava de les cites a cegues, totalment in crescendo, començant per quedades al Zurich amb diaris sota l’aixella, bars nocturns de l’eixample, locals d’intercanvis.... fins que de cop es trobava a l’aeroport a punt d’agafar un avió per fer una escapada a Madrid per participar en ves a saber quina bojeria de trobada o bé agafava el cotxe i es plantava a Saragossa. En fi, em va posar al dia d’un munt d’estils de vida sexuals que per a mi havien passat totalment desapercebuts fins aquell moment, des de trobades swingers, cancaneos o doggings i uns quants més que ara mateix ja em costa de repetir, però que si imagineu una mica de ben segur que no anirieu desencaminats.
La tarda va seguir el seu curs com havia de ser però amb una proposta deshonesta per part d’ella. En veure les cares que posava a mida que m’explicava les seves aventures i l’escalfor que m’anava pujant per les galtes i evidentment que anava palpant com m’arribava el flux sanguini al soci, em va fer una proposta deshonesta, em va dir: “Què et semblaria passar la tarda al Llibert…?” I jo, incaut de mi, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig dir-li que per mi, any problem. Mai m’hagués imaginat què collons era el LLibert fins que vam entrar per la porta. S’em va fer molt extrany tot plegat, a peu de carrer Sepúlveda, picant una porta mig amagada d’un localet i tothom que passava pel carrer mirant-nos de dalt a baix. Era un local d’intercanvis, vaja és un local d’intercanvis, si més no fa un parell de setmanes encara ho era….
Com que el fil no va per aquí i m’he desviat del tema, li donaré la raó a un company misteriós, que ja ves a saber què deu estar fent amb la lectura, i li reconec que realment sóc com un coitus interruptus, per tant retorno al fil principal de la trama. Sé que aquesta marxa enrera em costarà cara, però prometo que ja dedicaré un capitol exclusiu a les anades i vingudes Llibertines, que n’hi va haver unes quantes.
Al tornar d’aquest dia d’excursió, vaig haver de passar el Rapport a la companya, evidentment amb més senyals que pèls. De seguida vaig notar com els llavis se l’hi anaven tornant brillants, era l’efecte d’anar-los refrigerant amb la punta de la llengua. Sé perfectament que quan fa això és que ja s’està posant calenta, la llàstima del moment és que estavem al bar de sempre i no podiem fer cap pas en fals, a més, amb la tarda moguda que havia tingut, no estava per massa orgues. Però com que sóc un bon jan i ja amb premeditació per part meva ens haviem posat en una de les taules més arracerades del local, ja que no volia que ningú se n’assabentés de res, vaig fer-li un senyal de silenci amb els dits.
S’em va acudir una idea fulminant, vaig agafar el maletí de la feina obrint-lo a sobre la cadira que teniem buida just davant d’ella i posant el portàtil obert sobre la taula. Ella em mirava com si m’hagués tornat boig, però no, m’estava posant calent mental només de pensar el que podiem fer. La companya encara flipava, però em va deixar fer sense dir res. Com que sempre li dic que la Imaginació al poder, suposo que deuria quallar.
Pels més agoserats que ho heu endevinat, us felicito. Vaig muntar un Bunker visual per poder fer de les meves. Moltes vegades, aquets moments “tontos” en comptes de refredar la situació el que fan és donar una bona dosi de suspens que acaben de fer pujar les temperatures imaginatives. No m’equivocava, la companya estava totalment expectant per seguir amb el relat i ja es pensava que li faria una lliçó magistral, els seus ulls m’ho estaven demanant.
Vaig decidir posar morbo a l’assumpte i quan el portàtil va arrancar, vaig anar il.lustrant el relat que explicava, visita a la pàgina web dels luxtal, a la pàgina del llibert, algunes definicions del que havia après… bé, això era la part “visual”. Evidentment va acabar amb una petita visita al Xat de Berra. De seguida li van obrir uns quants privats, vam triar els més agoserats i la vaig deixar que s’escalfes amb el personal.
Mentre, vaig aprofitar per començar a passar la meva mà per la seva cuixa, molt poc a poc, mentre notava com se li accelerava la situació i em suplicava que a allà no se m’acudís de fer res. Poc em coneix. Un cop vist que l’invent funciona i tothom està per les seves coses i passem desapercebuts com si treballessim, la meva mà ja va començar a anar d’excursió. La feinada que se’m girava per descordar aquells texans tant arrapats amb una mà va ser descomunal, però amb paciència i una canya, ho vaig aconseguir. El que va tenir més mèrit, va ser treure-li el cinturó, que a més de ser ample, era plè d’ornaments brillants i cantaven com una almeja amb l’exposició de la llum natural. Però res, aquell maleït cinturó va acabar d’un cop sec i ràpid dins el seu bolso, per enriure-se’n del gran Jamini aquell.
Un cop el camí lliure, la vaig castigar. Com que no volia que em toqués els collons, mai més ben dit, li vaig suggerir que seguís amb les mans al teclat i fes els seus primers privats en un Xat. Tot anava sobre rodes, la meva mà ja estava dins i ara hauria de dir dins d’una piscina. Com s’havia posat, estava molla perduda (la mà, malpensats). La companya no estava molla, estava inundada, no sabia si anar a veure el cambrer i demanar-li una spontex per posar a terra, però hagués despertat suspicàcies i no tocava.
Els meus moviments digitals anaven totalment descompassats amb els seus, quan jo em movia i li tocava suaument el clítoris, ella deixava d’escriure al xat, i ja tenies als parroquians dels privats posant-se nerviosos. O bé els hi enviava un privat que només era un conjunt de tecles apretades a l’atzar o una sola tecla que s’anava repetint. Crec que li estava provocant una mort a pessics. Sospirava i es retorçava amagant la cara darrera la pantalleta del portàtil, mentre esbufegava i m’anava mirant de reüll, quan jo parava de moure els meus dits, només li quedava força per dir-me: “Mal-parit, d’aquesta t’en recordaràs”.
M’encantava fer-la patir d’aquesta manera, cada vegada es retorçava més sobre el minúscul espai que teniem d’amagatall, fins que va arribar el moment que va explotar, va deixar anar un gemec que mig bar es va girar. Em vaig quedar glaçat. La mà que tenia dins seu es va quedar immòbil, com si no existís, mentre la mà que tenia lliure va començar a fer tonteries per distreure el personal. Semblaria que va funcionar, ja que la companya va entendre el joc, i va fer com si li estigués explicant un acudit, encara tenia els ulls plorosos de la contenció que havia hagut de fer per no cridar com una boja i els espasmes vinguts a menys encara li electritzaven el cos.
Va ser fantàstic, reconec que tot i no tenir forces per massa cosa, em vaig tornar a posar com una moto però no li vaig demanar res a canvi, aquella estona havia de ser totalment dedicada a la companya, era la manera d’agraïr-li i compartir el dia que havia tingut. Es va cordar els texans com si res i se’n va anar al lavabo, quan ja havia començat a fer tres passes, es va girar de cop, em va mirar i va dir ben fort: “Gràcies”.
Aviat vindrà la segona part, vol posar en pràctica les primeres cites a cegues amb el xat de berra…. Ja patirem.
Servidor, Làtex.
|
Contactes
Registra´t
