| |
Comiat de soltera...
 dimecres 26/març/2014 - 02:39  1380  1
Vaig anar al seu casament i realment feia un pam de goig... qui m’havia de dir que la celebració del seu comiat de soltera, tan sols una setmana abans es podia convertir en un festival.
Era una companya de feina i havÃem tingut, a part de molt bon rollo, algun que altre intercanvi de fluids corporals...feia temps que havÃem deixat la nostra relació a la nevera, sobretot des del moment que va anunciar la data del seu casament.
La festassa del comiat es va fer a Barcelona, érem relativament pocs, els amics del nuvi anà ven per un altre costat. Primer un sopar tranquil i després và rem sortir de bars. En un moment de la nit và rem estar parlant del passat i que d’aquell moment en una setmana ella estaria vestida de blanc i al mig de la seva festa.
Ella era una morena imponent, una dona bastant malcriada dÂ’aquelles que no estan acostumades a rebre un no per resposta. Aquell dia era la reina de la festa , jo flipava per que els seu llenguatge corporal em demanava guerra.
Quan en un moment de la nit em va empaitar i va dir que desapareguéssim i anéssim a un hotel vaig quedar blanc. M’esperava moltes sorpreses per aquell comiat de soltera, però tirar-me a la núvia ,o millor dit, que ella s’ em tirés a mi no estava dins el programa...
Và rem intentar fer una desaparició discreta, que no es va notar massa per que ja començava a ser tard i els menys festerus ja havien començat a desfilar i và rem pujar un taxi.
El camà fins a l’hotel, jo diria que bà sicament ens và rem dedicar a posar calent al taxista, ella portava una faldilla llarga i oberta i ens và rem estar foten ma sense cap vergonya. De tant en tant aixecava el cap i veia com el taxista espiava pel mirall.
Aquella havia de ser una nit per a recordar, i puc assegurar que aixà va ser...sabÃem justament que allò era un comiat i ho và rem donar tot.
Vaig demanar una ampolla de xampany, estava molt fred i vaig estar jugant molta estona tirant-l’hi per damunt dels pits i després anar llepant, posant l’hi al melic...và rem continuar follant pels descosits, quan jo ja ho havia donat tot... no podia més i ella encara volia guerra vaig anar a buscar la meva mà quina d’afeitar la barba que té forma de consolador i una vibració interessant.
Primer només aprofitava la vibració i li anava fregant el clÃtoris, però anava tant calenta i estava tant molla que no va costar gens clavar-li fins el fons.
Va estar molt bé i per els seus crits i gemecs em sembla que també li va agradar molt...sempre més quan m’he afaitat he enflairat la mà quina que encara feia olor del seu sexe.
Ja que tenia la mà quina allà , vaig aprofitar per deixar li el cony ben arregladet i amb molt poc pel....segur que el nuvi m’ho va agrair. (consti que ja el portava arreglat de casa)
No sé si heu follat mai amb algú que us estimeu i que saps que difÃcilment hi podrà s tornar...us asseguro que el fet de saber que costarà repetir te un morbo impressionant.
Quin sexe amb aquella dona...i quina nit; a la setmana següent quan la vaig veure pujant a l’altar de blanc i estupenda no em vaig poder estar de somriure i imaginar-la damunt meu amb aquella melena descabellada i salvatge.
Casar se de blanc, era gairebé una provocació per que es clar, de verge i pura ja us dic jo que ho tenia poc. A més aquella noia de normal ja era guapa...però vestida de núvia era una passada.
Contra tot pronòstic deu ni do el que va durar aquell matrimoni...de fet encara dura. A vegades m’els trobo a tots ( amb els dos fills inclosos) al futbol i no em puc estar de recordar el seu comiat de soltera...
|
Contactes
Registra´t
