| |
Cartes al meu gat, 20 d'octubre 2.007
 dissabte 20/octubre/2007 - 03:01  493  1
Estimat Zelig,
no sé pas perquè et vaig posar Zelig de nom. De fet, no et dic mai Zelig. De vegades et dic “gatito”, quan em tens de bones, de vegades et dic “cony de gat dels collons”, quan les meves simpaties envers tu no són tan pronunciades. Et vaig posar Zelig en homenatge a la pel·lícula del Woody Allen del mateix nom, que és una de les meves preferides d’ell, i, a més, perquè em sonava bé com a nom per un gat. Si arriba a sonar malament el nom que t’hagués posat, potser fins i tot l’hauria fet servir alguna vegada... A més, Zelig tracta d’un home que per sentir-se acceptat va adoptant la personalitat i, fins i tot, l’aparença de la gent amb qui es relaciona. Res més oposat a la personalitat felina, que fa adaptar els altres a la seva major comoditat, i si, no els agrada que els bombin. Oi, mixet meu?
Per cert que ahir es va saber com es dirà la pel·lícula que el Woody Allen va rodar entre Barcelona i el país veí, es dirà “Vicky Cristina Barcelona”. Es veu que s’anava a dir “Midnight in Barcelona”, però com es va filtrar abans d’hora a la premsa, i el Woody és molt susceptible en aquestes coses, ha decidit canviar-li el títol a última hora. Bé, crec que la venjança del petit gran home ha estat consumada feliçment. Si volia posar-li un títol ben horrorós per fotre’ns i castigar-nos per la nostra indiscreció, crec que un de pitjor no en podia trobar. Alabem un cop més el seu gran enginy a l’hora de fer bromes. Zelig, et prometo que si algun cop adopto la gateta que sempre em demanes no li posaré ni Vicky ni Cristina. No, no, ni Barcelona tampoc.... Què et sembla Scarlett?
Per acabar per avui, un petit conte moralitzant. Ja sé que la moral és un concepte lleugerament aliè al món felí i que no l’entendràs, però l’autèntic escriptor només escriu per ell mateix, portat per una ineludible necessitat interior. En això ens assemblem als gats quan fan les seves necessitats, però, per desgràcia en molts casos, nosaltres no sempre hi tirem després sorra al damunt. Bé, aquí va el mini-conte:
Hi havia un actor que es va identificar tant i tant amb el seu paper que va morir just en acabar el rodatge de la pel·lícula. Afortunadament, però, va ressuscitar en fer-se’n la primera projecció.
Conclusió: cap ni una. Faltaria més...
Miau, miau, miau... i fins la propera, gat.
|
Contactes
Registra´t
