| |
PASSEIG PER LA GEOGRAFIA I LA HISTÃ’RIA DE BETANZOS
 dilluns 24/març/2014 - 05:34  600  0
Betanzos és una mena de San Francisco però petit, bonic i plujós. S’assembla a San Francisco pel seu urbanisme, que sembla una muntanya russa i que sembla pensat per a que els ventripotents treguem el fetge per la boca i per a que la gent gran es trenqui el fèmur. Amb els seus carrers tan empinats quan neva o tempesteja itinerar per la vila deu ser impossible, tasca de titans.
Petit vol dir que deu tenir al voltant d’uns 15.000 habitants que s’agrupen dins la vida i s’escampen per les cases dels turons. El fet que A Coruña estigui a trenta kilòmetres escassos fa que hagi esdevingut un barri residencial de la gran ciutat.
Bonic vol dir pintoresc. Els turons són de campinya anglesa, amables i civilitzats. Els carrers, les cases i els edificis principals tenen un rotund aire medieval, de quan Betanzos fou la capital de GalÃcia.
Plujós vol dir plujós. I tant plujós és Betanzos que té riu i ria. I la ria plena de barquetes tant petites que semblen de joguina.
Betanzos fou fundada per Breogan i, per tant, és una ciutat molt principal en el legendari céltico – gallec. I com és natural té un castro al capdamunt del turó amb les seves runes rodones i avançades.
A banda de la capitalitat de la provÃncia – que sembla que Betanzos ja ha perdut definitivament ( tot i que res és mai definitiu ), Betanzos i A Coruña es barallen per l’etimologia del nom. Les dues volen tenen l’origen en Brigà ntia, tot i que jo veig més fà cil que de Brigantia passes a Betanzos que no pas a Cruña, però d’etimologies jo no hi entenc. El nom sencer de Betanzos és Betanzos do cavalleiros, que és un nom que es fa dir sà senyor. I la gent de Betanzos són betanceiros i betanceires, que em sembla un gentilici preciós. Envejosos, els corunyesos als betanceiros els diuen garelos i a les betanceires gareles. I els hi canten aquesta cançó, que no les fa quedar gaire bé:
As garelas [3] de Betanzos
cando van para o muÃño
levan un gato esfolado
para comer no camiño.
Per cert, a Betanzos de gats se’n veuen molts o sigui que deu fer temps que no en mengen. Els deuen guardar per A Cruña tots.
Expliquen els vells que els primers betanceiros es van ubicar al capdamunt del turó, allà on avui hi ha el castro i Betanzos o velló però de mica en mica anaven baixant cap a la ria i al riu perquè tot els hi era més avinent. L’aigua i la pesca. Vet aquÃ, però, que els vÃkings, comandats ara per Horrich el bèstia i Olaf l’encara més bèstia, van saquejar els pobles, assassinar els homes i profanar les dones. Total que els betanceiros i les betanceires van decidir que el més sensat era tornar al castro, és a dir, al capdamunt del turonet, on van muntar Betanzos o vello, on avui només queden quatre cases, que són a tocar de l’església de San Martiño (hi ha algun lloc a GalÃcia on no hi hagi una església de San Martiño?).
A la Guerra Irmandiña Betanzos hi va aportar la seva millor gent i li va tocar el rebre. Després d’això tot foren desgrà cies, administratives i naturals. La creació de la provÃncia de A Coruña per part dels Reis Catòlics (que dividà la de Betanzos en dos), l’incendi de l’any 1616 que destruà Betanzos i la deixà gairebé tocada i morta (incendi aquest que es va repetir després diverses vegades, per la qual cosa hom sospita que foren provocats, com avui ho són els indencis forestals gallecs ). Al segle XIX dues desgrà cies més: l’integració subalterna a la provÃncia de A Coruña i la fil•loxera que tranformà el que era un dels millors vins gallecs en un erm. La cosa no comença a millorar una mica fins al segle XX grà cies a l’arrivada del tren i del turisme, que encara avui és una de les principals fonts d’ingressos de la vila.
He anat a Betanzos perquè el Xaviño hi va insistir. I ara mateix diria que és un dels tres o quatre llocs que més m’han agradat de GalÃcia. Això sÃ, el Xaviño – i també la gent de Betanzos amb qui he parlat – em diuen que Betanzos fou la capital de GalÃcia, però jo no he sabut trobar enlloc. Segur que ell m’ho explicarà .
|
Contactes
Registra´t
